Humanització

Com a professor d’ètica perquè al pla Convivint estan presents dos termes clau: humanització i vulnerabilitat. Que ningú ens enganye, l’ètica sempre ha sigut l’intent racional dels éssers humans per esbrinar com viure bé, com tenir una vida bona. Per això, és essencial, no enganyar-se i entendre que els humans a més a més d’una realitat biològica i natural, som una realitat social, cultural, oberta als altres; que mai som humans del tot si no és en relació amb els altres; que no hi ha bona vida si no és entre humans; que ser humans és un constant i continu procés d’humanització, on és fonamental la reciprocitat, la deferència, el respecte, l’empatia: «...la humanización (es decir, lo que nos convierte en humanos, en lo que queremos ser) es un proceso recíproco. Para que los demás puedan hacerme humano, tengo yo que hacerles humanos a ellos, si para mí todos son como cosas o como bestias, yo no seré mejor que una cosa o una bestia. Por eso darse la buena vida no puede ser algo muy distinto a fin de cuentas de dar la buena vida» (Fernando Savater. Ética para Amador).

I precisament, el pla Convivint s’esforça en donar una vida bona als més vulnerables: persones majors dependents, persones amb diversitat funcional, amb malalties mentals, infància i adolescència i afectades per la violència masclista. Però, a més a més, i ho subratllava encertadament la vicepresidenta Oltra, la pandèmia ens ha recordat l’essencial vulnerabilitat que acompanya la condició humana i que tots són possibles usuaris dels serveis socials bàsics.

L'estat social del benestar

Com a socialdemòcrata perquè els serveis socials són el quart pilar de l’estat social del benestar. Si fonamentals són la sanitat, l’educació i les pensions, no menys essencials són els serveis socials. La Llei 18/02/2019 consolide els serveis socials com a servei públic essencial i les prestacions com a drets subjectius que puguin garantir unes condicions de vida dignes per a tots. En eixe sentit, les infraestructures públiques asseguren la capacitat de dotar-nos d’unes places territorialment integrades. El compromís del pla de reducció de temps de desplaçament per accedir a una plaça sostinguda amb fons públics (20 minuts per a l’atenció diürna i 30 minuts per a la residencial) és un compromís important que en anar de la mà amb la discriminació positiva en favor dels municipis amb risc de despoblament no pot sinó satisfer a un responsable polític de la província de Castelló.

I finalment com a ciutadà ens agrada el nom mateix de «Convivint». Ho ressaltava el president Puig en les seues paraules de presentació del pla: la convivència és el valor fonamental que cal remarcar. Enfront dels populismes i la polarització cal reivindicar el seny, el trellat, la prudència, la raonabilitat, la convivència. La polarització no pot ser mai una opció i per molt que en alguns polítics, usuaris de xarxes socials o mitjans de comunicació es juga amb la fractura social, l’antagonisme i el conflicte, la cordura de la bona gent s’imposarà i un sentit poderós i fort de ciutadania eixirà triomfant. I perquè així siga no és una qüestió menor treballar per uns serveis socials de qualitat i de proximitat, on s’aprenga de tot el que ens està passant: «Les lliçons apreses de la covid han servit per apostar encara més per uns centres més humans on la persona se situe en el centre i els programes i prestacions s’adapten a les seues necessitats». Això diu la introducció del pla i no és una mala opció. Anem endavant!

President de la Diputació