Florentino Pérez ha sigut esta setmana l’autèntic protagonista de l’actualitat, amb permís de les eleccions a Madrid del 4-M. Possiblement molt al seu pesar perquè la cosa no li ha eixit com ell esperava. Però en el fons, pense que la jugada tindrà el seu retorn a curt termini, en forma de més milions per part de la UEFA i dels drets audiovisuals.
En resum, i per no pegar-li voltes, ell vol més diners. Més i més diners, encara que siga en detriment dels interessos de la majoria dels clubs (és a dir, del futbol en general), de les aficions, dels dirigents i fins i tot de molts jugadors.
El president del Reial Madrid ha fet, esta setmana, el que és la seua rutina: fer el Florentino, passar per damunt dels altres. És una forma de vida que no ens hauria de sorprendre, perquè la podem veure tots els dies a tots els àmbits.
Per exemple, en el moment en què escric estes línies, l’informatiu de la cadena estatal que tinc enxufada acaba de traure el resum de la jornada de lliga d’ahir. El resum significa, ni més ni menys, que han tret els dos gols de Benzema i el d’Odriozola. I ja està. Ni s’ha mencionat l’Alabés-Vila-real, ni l’Osasuna-València, ni el Llevant-Sevilla, ni el Betis-Athletic ni molt menys l’Elx-Valladolid.
Fer el Florentino és justament això. Fer passar la majoria de les autovies per Madrid, a l’igual com les línies de l’AVE (en tren costa menys anar a Madrid que a Vinaròs!).
És veure 100 manifestants a la Puerta del Sol mentre els milers que omplin els carrers de València cada 25 d’abril se silencien.
O amagar que els valencians estem infrafinançats econòmicament i estructuralment des de fa dècades.
Fer el Florentino és, bàsicament, el que fa tots els dies Ayuso: menysprear tot el territori de l’estat que no siga Madrid.
La Superlliga? No gràcies, simplement ha estat la manera de fer el Florentino estos dies. I no serà l’última, lamentablement.
Alcalde de Betxí
