Des de la declaració de la pandèmia mundial s'han escrit moltes analogies històriques entre el present i l'inici del segle XX, entre la covid-19 i la grip espanyola, preveient els pròxims anys des dels esdeveniments posteriors a 1918, els Feliços Anys Vint, però també el creixement del moviment feixista. El transcurs dependrà molt del que fem tots nosaltres els pròxims mesos.

Els últims conflictes feixistes durant la campanya madrilenya mostren fins a quin punt una ombra se cenyeix sobre l'estat de dret. Les amenaces de mort cap al Secretari General de Podemos i la condescendència cap a elles de la candidata del partit neofeixista al qual vota el 15% de l'electorat espanyol donen compte de com de trencat està ja el país. Fins ara pareixia que no havíem reparat en la magnitud del monstre, se'l donava com a irrellevant, o com a equiparable al Partit Popular. Ni una cosa, ni l'altra. Com es deia també al segle XX, no hi ha res més semblant a un feixista que un liberal espantat. L'extrema dreta creix perquè el projecte tradicional del Partit Popular ja no convenç, perquè la seua agenda política ja no dóna resposta als interessos de les seues bases socials. S'ha dit també que Podemos va començar la impugnació del règim sobre la qual ara surfeja Vox, és al revés, el sentit comú majoritari de crítica al règim va ser condició per al creixement de Podemos. I la derrota moral de la dreta davant eixa impugnació pels principis emancipadors i plurals genera el sentiment de venjança feixista que ara veiem.

Contra el seu discurs de l'odi, cal redoblar l'aposta amb els principis de pluralitat i justícia social, però també amb les polítiques públiques que redistribuïsquen i donen horitzó d'esperança. Este 1 de maig, dia de la Classe Treballadora, tenim motius per reivindicar un país on els únics que no caben són els nazis. Un país on tot i la pandèmia hui el Salari Mínim és més alt que fa uns mesos, on les inspeccions laborals són majors que fa un any. També per reivindicar els drets per conquerir encara al nostre país -a l'habitatge, a una renda digna, a un entorn de vida saludable- i per avançar cap a ells des de la participació, la mobilització, la reivindicació i la unitat dels semblants enfront dels qui alimenten la diferència, la desorganització i justifiquen la desigualtat.

Portaveu de Podem EUPV a l’Ajuntament de Castelló