Possiblement la ministra gallega Nadia Calviño recorde que la primera vegada que l’home va xafar la Lluna va ser l’any 1969, concretament el 20 de juliol, pocs mesos després que ella nasquera. El que és més improbable és que sàpia que justament per aquelles dates s’inaugurava el primer tram de l’AP-7 entre Granollers i Montmeló, que va anar allargant-se els anys següents per tot el nostre territori.
De fet, per als que encara no havíem nascut per viure aquell moment tan èpic protagonitzat per Armstrong, imaginem que degué ser una fita única i molt emotiva.
Potser semblant al que vam sentir els valencians el dia que es van acabar els 45 anys de peatge per transitar entre els nostres pobles amb l’alliberament de l’autopista. Clar que ara hem experimentat tot el contrari, amb les declaracions d’esta setmana afirmant que el model de peatges a les carreteres «és el més just territorialment».
Partint del fet que la ministra no ha viscut les interminables dècades de pagament que hem patit els valencians i les valencianes estaria bé que per començar no tinguera tanta barra i ho proposara per aquells territoris que sempre han transitat debades, entre ells, la seua comunitat autònoma, si és que creu en eixe model.
Tanmateix, és simptomàtic (per no dir altres qualificatius més durs) el silenci dels socialistes i dels populars, que no han eixit a contradir les afirmacions de Calviño, ni per suposat a recolzar les declaracions de Joan Baldoví que té clar, com molts, que «els valencians tenim pagadíssimes les nostres autovies». No podem desfer el que tant ens ha costat.
Si Ricky Martin haguera nascut a Castelló haguera passat tota la vida pagant per moure’s en cotxe. I potser, en 1995, haguera canviat la tornada de la seua coneguda cançó: «Un, dos, tres, un pasito pa’lante Nadia; un, dos, tres, un pasito pa’trás».
*Alcalde de Betxí
