Després de l’omnipresent, fatigosa, bronca i deglutadora campanya electoral madrilenya s’entén perfectament per què la ciutadania se sent allunyada del debat polític i percep l’escenari públic com un espai de confrontació teatral. Llevat honroses excepcions, a la campanya madrilenya es van posar sobre la taula poquíssimes propostes per millorar la vida de la gent. De fet, es va acabar centrant el debat en un erroni concepte de llibertat i en què suposa vivir a la Madrileña.
El trist espectacle d’amenaces, insults i discussions al que vam assistir, i el decebedor resultat, lluny de fer-me dubtar sobre la utilitat de la política em van refermar en allò que crec que ha de ser l’acció política i en allò pel que treballa Compromís. Perquè entenem la política com un espai de cerca d’acords per a millorar la vida de la gent, per consolidar i millorar drets, per fer front a les desigualtats i millorar les oportunitats de les persones més vulnerables.
Com a exemple d’aquesta manera que té Compromís d’entendre la política posaré sobre la taula una iniciativa de la que em sent especialment orgullós i que les Corts van aprovar per unanimitat dijous passat a proposta de Compromís: instar al Govern central a fer un nou barem per avaluar el grau de discapacitat i dependència. L’objectiu és actualitzar el decret, amb més de 15 anys per incloure patologies cada volta més esteses: esclerosi múltiple, malalties neuromusculars, esclerosi lateral amiotròfica...
En definitiva, una proposta que segurament no obrirà molts titulars i no ha generat debat, però que millorarà la vida de molts malalts que pateix discapacitats que fins ara no se contemplaven. Perquè, front als que entenen la política com un espectacle de confrontació, des de Compromís l’entenem com una ferramenta per millorar la vida de la gent. I eixe és el nostre objectiu.
Diputat autonòmic de Compromís
