La victòria d’Ayuso en Madrid i el dècim aniversari del 15M ens han fet a molts pensar en quin punt es troba Espanya. Des d’Unides Podem Castelló hem fet una exposició de la fotoperiodista Carme Ripollés del 15M a Maria Agustina ara fa 10 anys, que es pot vore esta setmana de 17 a 20 a la Morada. El context ha canviat molt, el 15M plantejava millorar la democràcia representativa amb mecanismes de participació directa. Ara, enmig del debat sobre la gestió dels fons europeus, sembla que es renuncia a reformar l’administració i s’aposta per corregir les seues ineficiències amb transferències de diners públics a mans privades nomenades amb sorna col·laboracions público-privades.

El pensador Joseph Schumpeter amb la seua concepció de la democràcia mínima entenia que la capacitat de decisió de la ciutadania en les societats contemporànies es veia molt minvada per l’existència de burocràcies fortes, estables i (segons ell) reputades, que reduïen els efectes dels vots a sols canviar les elits de representació simbòlica. Amb este major pes de la burocràcia suposadament s’evitaven riscos, però també es vulneraven els principis bàsics de la democràcia. Eixe plantejament de Schumpeter va armar intel·lectualment les teories neoliberals posteriors que defensaven disminuir els poders públics. Eixa visió de l’administració i de la democràcia és àmpliament compartida per una bona part de la societat, fins i tot d’una part dels qui ens dediquem a la gestió pública, que hauríem d’estar obligats a confiar més que ningú en la importància i la centralitat de la res publica.

Quan una part del Consell de Ministres agafa el baix percentatge d’execució del Pressupost 2014-2020 de la Comissió Europeu per a Espanya per justificar que cal transferir fons públics a mans privades es fa un judici de valor neoliberal, perquè la resposta també podria ser (i hauria de ser des d’una ideologia progresista) que cal enfortir allò públic. Els mateixos dilemes i esbiaixaments ideològics en la mirada de l’administració es donen dia a dia en l’Ajuntament. El risc de compartir el pensament neoliberal és assemblar-se també a les polítiques neoliberals, desconnectar-se de les demandes ciutadanes insatisfetes i obrir la porta a que es donen respostes des de plantejaments molt més allunyats dels interessos de les majories socials i treballadores del país.

Portaveu de Podem EUPV a l’Ajuntament de Castelló