Eixe és és el símbol que va presidir l’entrega de mencions i l’Alta Distinció de la província: l’Arquer de la Valltorta. L’acte, que es va desenvolupar el passat diumenge al Paranimf de l’UJI, va estar carregat d’emocions. Al principi, un minut de silenci, als compassos del Cant dels Ocells, en record de les 803 persones que ens han deixat; després, l’atronador i prolongat aplaudiment que tot el Paranimf en peu va dedicar als sanitaris de Castelló, destinataris últims de la Sisena Alta Distinció de la Diputació de Castelló. Recordem els seus noms i amb ells a tots els professionals que representen: Ferran Barrachina Albert, cap de serveis de la UCI de l’Hospital de Vinaròs; Arantxa Guerediaga, infermera de Centre de Salut Il·les Columbretes de Castelló; Ana Teresa Palma Manzano, tècnica d’infermeria de l’Hospital de la Plana; Soraya Barriga Carrillo, salut mental de l’Hospital Provincial, y Gloria Rabanaque Mallen, metgessa d’atenció primària, cap de zona de Segorbe. En l’ínterim, ni més ni menys que Manuel Vicent recollint la medalla de les Arts, Joaquín Font de Mora (AIC) y Eva Alcón (UJI) recollint el premi a la innovació de l’Institut de Tecnologia Ceràmica, Antonio Escrig la distinció a l’esport atorgada al Playas de Castellón i la de la solidaritat per al Banc d’Aliments i Foodration4full, que van replegar Santiago Miralles i Josevi Villaroig.
Va ser tot un honor per a aquest president compartir escenari i fer entrega de les distincions a persones i institucions tan rellevants. L’arquer de la Valltorta que omplia l’escenari va estar també molt present en les meues paraules de reconeixement als premiats. Es tracta d’un símbol molt adient. Senyal del passat, de la nostra història i pervivència com a poble, fa set mil anys aquells primers pobladors ja dibuixaven en els nostres abrics rupestres figures d’éssers humans i animals; però l’arquer és també senyal de futur. L’arquer, que en una ma porta l’arc i en l’altra la fletxa, es projecta cap al després, cap al demà, cap al pervindre. Tal vegada estava en una situació difícil i ell o el seu clan necessitaven menjar, l’arquer no està quiet, no està passiu, no té els braços creuats. La inacció és una equivocació, una errada que ni els individus, ni les societats ens poden permetre. I nosaltres, pobladors del Castelló actual, també en una situació difícil i complicada repleguem el missatge de l’arquer i li fem cas. No anem a quedar-nos quiets, ni a romandre passius. Anem a fer, anem a reconstruir, anem a reactivar Castelló.
L’activitat, l’esforç, el treball de molta gent
El missatge que ens llança des de l’ahir el projectem cap al demà i en eixos braços oberts de l’arquer que sostenen la fletxa i l’arc està representada l’activitat, l’esforç, el treball de molta gent. Per exemple, del personal de la Diputació, on vam ser pioners en prendre mesures contra la pandèmia; els bombers, desinfectant, poble darrer poble; el parc mòbil, repartint mascaretes per tots els indrets; Protecció Civil, distribuint medicaments de l’Hospital Provincial per als malalts oncològics... I està, sobretot, la feina desenvolupada per alcaldes i alcaldesses dels ajuntaments que, en el seu personal municipal i de serveis socials, tan prop van estar dels seus veïns i veïnes, sobretot dels més majors i els més febles i vulnerables. No li hem fallat a la proposta que des de l’aurora del temps ens fa l’arquer de la Valltorta i no li fallarem en el futur. Cal continuar treballant, distribuint recursos presents en els pressupostos i els que rebrem en els fons de recuperació, transformació i resiliència de la Unió Europea i cal fer-ho des del diàleg, el consens, la participació política i social. La polarització és un perill i un perill real, molt real, però que també té una vacuna, també té un antídot que es diu la filia, l’amistat cívica de la qual ja parlava el vell Aristòtil i que es pot exercir sense renunciar a la lògica discrepància, a la natural divergència ideològica, al lliure contrast d’opinions.
Les persones que el diumenge vam premiar marquen molt bé el sentit de la fletxa de l’arquer: la creativitat de Manuel Vicent, l’esforç i la preparació dels esportistes del Playas de Castellón, la intel·ligència aplicada de l’ITC, la solidaritat del banc d’aliments, la cura, l’esforç, el saber i l’altruisme d’uns sanitaris que ens han cuidat i ens han curat. Ells marquen un clar futur per a Castelló.
President de la Diputació
