En l’actual situació d’emergència climàtica, és urgent un canvi de model que no prioritze el benefici econòmic d‘uns pocs, que assumisca que l’economia ha d’estar al servei de la vida, dels pobles, de les persones. Cal consciència col·lectiva. També coratge i voluntat política.
Els que es beneficien de l’actual model volen continuar enriquint-se. Volen que les polítiques contra el canvi climàtic reproduisquen el mateix model d’espoli del territori, d’oligopoli i de concentració i maximització del benefici.
Les grans corporacions veuen una oportunitat de negoci en la transició energètica i no els importa si posen en perill el futur de pobles i comarques senceres. Están proposant macroparcs eòlics o solars, perilloses autopistes elèctriques com la MAT... infraestructures que generen molt poc benefici al territori però que destrocen l’entorn.
Cal reduir i racionalitzar el consum energètic, adequar la producció a les necessitats reals, minimitzar els costos de transport, incentivar la descentralització de la producció d’energia i l’autoconsum. Cal reduir la dependència de grans corporacions perquè no puguen imposar un model que acaba perjudicant al territori on s’implanta.
En lloc d’això, assistim a una nova bombolla especulativa que aumenta el desequilibri territorial i menysprea al món rural: es presenten projectes al marge de la gent del terreny, sense planificació, sense un vertader procés de debat i valoració, ignorant les posicions oposades.
Deixant de banda i sense atendre els problemes reals de la ruralitat i el despoblament.
Quina és la solució a la manca d’un transport públic rural modern i eficaç? Es continuarà amb l’abandonament del tren convencional que està deixant aïllats amples zones? Com garantir l’accés als serveis públics en igualtat de condicions que la població urbana?
Transició social
La transició verda ha de ser també transició social. Un nou model energètic de la mà d’un nou model econòmic que aporte benefici al territori i a la població, diversificat, descentralitzat, que tinga en compte les condicions de treball, els danys ambientals i la igualtat en els drets de ciutadania.
Aquests criteris socials s’han d’incorporar a les polítiques públiques per la transició ecològica, al repartiment del Fons europeus, a la necessària planificació i regulació de les infraestructures. Per donar impuls a projectes col·lectius, comunitaris i d’economia social que busquen dinamitzar social i econòmicament la ruralitat i que sorgisquen del propi territori.
Això és el que necessita de manera creixent la població afectada. Les mobilitzacions actuals mereixen tot el suport. Son contra projectes que no milloren la vida de la gent i que representen amenaces semblants a totes les comarques, responen a la mateixa lògica, i afavoreixen als mateixos.
La voluntat política que cal activar és la de donar suport públic a les respostes i alternatives vàlides i ajustades al seu context que els habitants d’aquestes zones saben generar.
Unides Podem. Diputada al Congrés per Castelló
