Alguna vegada m’han preguntat pel carrer perquè Compromís apostem tant per les polítiques inclusives i d’igualtat. Que perquè gastem energies en un tema que està tant clar, que no fa falta, i que sols una part de la societat està en contra d’aquestes polítiques. I ho dic, perquè últimament eixa part es fa cada vegada més gran. I davant d’això no podem quedar-nos callats.

I per això pense que no podem ignorar el que ha passat estos últims dies a la crisis en Ceuta provocada per l’apertura de fronteres per part de Marroc, i que s’ha vist com una invasió, de gent que pretén tindre una vida millor, viure, i que arrisca la vida per això. Una crisi que ha deixat imatges per a la història, com el guàrdia civil rescatant un bebè, o la voluntària de la Creu Roja consolant i abraçant un dels joves subsaharians després de passar la frontera.

I no podem ignorar la resposta que part de la societat ha tingut amb aquesta voluntària, que ha hagut de tancar les seues xarxes socials pels atacs masclistes i xenòfobs d’ultradreta, i ha sigut son pare l’encarregat de ser el seu representant en els mitjans de comunicació perquè no volia aparèixer pels atacs que ha sofert a la seua vida personal.

No podem estar callats, amb l’argument de què no se’ls ha de fer cas a esta part de la societat, perquè sols són alguns, perquè estar callats vol dir estar mentint-nos a nosaltres mateixa de la situació que vivim. I clar que aquesta situació té una traducció política i social, en la que hem de treballar. Quan es distribueix el discurs d’odi tant directe, no podem quedar-nos callats.

Aquesta setmana s’ha acabat la II Escola d’Igualtat de Borriana, amb més de 65 assistents de mitjana. Una oferta de formació que té com objectiu crear una ciutadania crítica que prenga les seues decisions informades i formades, i sobretot, que ajude a comprende situacions com la que parlàvem. Una escola que ajude a educar de manera integradora i inclusiva a la societat, creant una ciutadania crítica, més igualitària i inclusiva, i una xarxa de persones implicades en la igualtat. Per això fem polítiques d’igualtat, treballem des de la inclusió en la societat, per això volem treballar en tot el món, perquè no volem ignorar, no volem callar, perquè no volem mentir-nos com a societat del que està passant, volem passar a l’acció, i convertir-la en una societat per a totes i tots.

*Regidor de Cultura, Patrimoni, Normalització i Agricultura de Borriana