La història de Castelló és també la història de les persones que en un determinat moment van vindre buscant noves oportunitats de vida. El rol medieval i renaixentista de la nostra ciutat és modest, i sols guanyem certa importància amb l’arribada dels temps liberals. Castelló va a créixer ja al segle XX, el vam començar amb menys de 30.000 residents al terme i el vam acabar amb prop de 180.000, com va explicar el cap de setmana el meu company de corporació, Francesc Mezquita, en un dels seus meravellosos cordells de Castelló a Twitter.
En la dècada dels trenta Castelló va acollir a prop de 20.000 persones procedents d’altres punts d’Espanya que s’arrimaven a la Plana per les possibilitats econòmiques que oferien l’agricultura i la incipient indústria. El gran creixement de la ciutat es va produir entre els 60 i els 80, amb el desenvolupisme espanyol, que va moure a 4 milions d’espanyols pel país: la població pràcticament es va duplicar i la ciutat va créixer de forma accelerada i descontrolada en les zones perifèriques, amb molts grups consolidant-se per desenes i desenes de famílies que procedien de molts punts d’Espanya i arribaven a Castelló buscant progrés. Eixes famílies nouvingudes van fer créixer l’economia i van assumir sovint les tasques més dures i menys remunerades que molts nuclis «de soca» ja podien descartar. En els 90 el perfil de les persones que arribaven va canviar i ja eren procedents d’altres països.
La migració demogràfica és un fenomen inevitable en la història, i riquíssim, que ha permés intercanviar coneixements i millorar les cultures entrellaçant-les. El nostre país i la nostra ciutat en saben particularment d’això, per això és tant desgarrador quan en alguns moments, com la setmana passada, els discursos que assenten les bases del racisme guanyen tant de ressò. Sempre en moments de crisi creix la temptació de la resposta xenòfoba, culpar de les diferències de classe als últims de la societat i enfrontant contra ells als penúltims. En canvi, en moments de riquesa i creixement són molts menys els relats i els pensaments col·lectius sobre el rol de les persones que arriben per sumar i contribuir. D’esta crisi no podem eixir, cal tindre-ho clar, sent una ciutat més racista i desconfiada, perquè en la mateixa arrel del naixement i del creixement de la ciutat està la diversitat, les persones nouvingudes i l’acolliment de qui ve de fora, no ho oblidem.
Portaveu de Podem EUPV a Castelló
