La grandària, com tantes altres coses en la vida, és una qüestió relativa. Ja és un tòpic la constatació de què, tot i que les dimensions del planeta no han canviat, el món ja no és tan gran com ho era per a generacions anteriors. És evident que ara ens consta menys temps moure’ns-hi físicament (no diguem ja virtualment!). L’omnipresent pandèmia que estem patint actualment és un recordatori de la vessant negativa d’aquesta facilitat per a la mobilitat arreu del món.
Per sort, sembla que la solució d’aquest malson sanitari i social vindrà també en gran mesura per la col·laboració (i no sols la competència) entre equips de recerca i empreses ubicades en diferents llocs del món que ha permès disposar d’una àmplia oferta de vacunes.
La nostra vida és fruit d’eixa interacció a nivell global, no sols en circumstàncies excepcionals com les que estem vivint, sinó també en àmbits molt més quotidians. Així, més enllà de la possibilitat de visitar indrets llunyans i (abans) de difícil accés, sovint ens descobrim prenent decisions que poden afectar les decisions d’altres persones, amb independència de la distància geogràfica o cultural que ens separa. Una empresa ubicada en Alemanya, per exemple, pot crear un lloc de treball que acabarà interessant a un estudiant resident en l’Alcora, o bé una jove en l’Índia pot trobar la seua oportunitat cursant estudis de grau o màster que s’ofereixen en una universitat ubicada a la comarca de la Plana.
Les nostres possibilitats creixen exponencialment quan entenem que el nostre marc per a prendre decisions pot anar més enllà del que es veu a simple vista. Les persones de la meua edat, els que pertanyem a la cohort més jove dels baby boomers, hem hagut d’aprendre a viure en aquesta realitat. Tanmateix, per a les generacions més joves, aquelles que ara es troben en procés de creixement personal, acadèmic i professional, és el seu marc natural, han crescut en un món que sols han conegut globalitzat.
En el món de la universitat, hem estat testimonis i agents d’aquesta transició des de primera línia. Dècades d’implementació de programes de mobilitat internacional (no sols Erasmus, hi ha altres programes de mobilitat enfosquits per la fortalesa i popularitat d’aquest), han permès que l’estudiantat universitari haja passat de l’exotisme de conviure amb companys d’altres països i altres cultures a una quotidianitat on la persona amb qui es comparteix el pupitre pot provindre de qualsevol part del món. Aquesta evolució té moltes implicacions, no sent la menys important el fet de què molts joves (i alguns que ja no ho són tant) hagen perdut la por a buscar oportunitats vitals en altres països.
Una evidència la trobem en la resposta a la situació del mercat de treball espanyol en els anys posteriors a la crisi de 2008. Si bé les primeres migracions estaven integrades per persones que se n’anaven perquè no tenien altra opció, les eixides posteriors responien a (sobretot) joves que escollien les millors opcions dins dels seus àmbits professionals, i sovint aquestes opcions es trobaven en altres països. No és un matís irrellevant.
Això significa, però, que la preparació per a poder viure i treballar en un món global ha anat passant de ser un mèrit a esdevindre de forma cada vegada més evident una necessitat. Què implica eixa necessitat en termes formatius? Evidentment idiomes, però no parlem d’estudiar un idioma estranger, sinó tindre el costum de treballar amb equips i en entorns on cal ser capaç de comunicar-se utilitzant diferents idiomes. Sovint, a més a més, els entorns multilingües impliquen entorns multiculturals, i no sempre és senzill moure’s-hi. Significa que ens podem enfrontar a diferents modes de treball i en diferents àmbits culturals i institucionals. Adquirir aquestes competències és complexe i requereix, entre d’altres, una bona formació.
La Universitat Jaume I va apostar des de ben aviat per la internacionalització del currículum del seu estudiantat. En aquest final de curs acadèmic que ha estat tot menys normal celebrem el vintè aniversari del programa EURUJI. Aquest programa ha permès que altres tantes promocions d’enginyers, hagen fet part de la seua formació en grandes écoles franceses de referència, estudiar en anglès i francès i obtenir dues titulacions, una per l’UJI i l’altra per la institució francesa. Sense dubte, un dels programes més valorats i amb més projecció de la nostra universitat.
Seguint el mateix esperit, però aquesta vegada en l’àmbit dels estudis d’economia i empresa, des del proper curs incorporem a l’oferta de la Universitat Jaume I un segon programa d’estudis internacionals, IMEF-UJI. en el marc del qual l’estudiantat dels graus d’Economia, Finances i Comptabilitat o Administració d’Empreses poden cursar els dos primers cursos amb la docència en anglès, podent participar en cursos posteriors en programes de doble titulació amb diferent universitats estrangeres.
Finalment, recordem que no sols hem d’actuar en l’àmbit estrictament acadèmic, també cal fer-ho en la pràctica. Tot i que dins del marc del programa Erasmus existeix la possibilitat de fer estades en pràctiques en altres països, probablement també podem avançar una mica en aquesta direcció. Així, el programa de nova creació UJIWorld aposta per combinar pràctiques en un entorn local i en un entorn internacional, la qual cosa permet adquirir una visió global del funcionament d’una empresa multinacional, la mateixa entitat operant en diferents entorns.
A mesura que el món esdevé més menut, hem d’ampliar la nostra perspectiva.
*Vicerector d’Internacionalització i Cooperació de l’UJI
