26 de maig. Ara just fa 2 setmanes, es complien 2 anys des que els Socialistes de Vinaròs vam guanyar les eleccions a la ciutat de Vinaròs. Una fita, la d’assolir la màxima confiança local que no s’assolia des de feia 28 anys, allà per l’any 1991.
2 anys que ens porten a l’equador d’una legislatura extremadament complicada, dura i sistemàticament volàtil en tots els sentits. Tot allò que podíem preveure, se'n va anar clavegueres avall a partir del 12 de març del 2020. El covid-19, havia fet la seua aparició a les nostres vides. Sense previ avís. I trasbalsant-nos completament.
Tot i això, tot i aquest trasbals de plantejaments i de maneres d’actuar, no vam perdre l’esperança. Vam posar-nos les botes, vam arromangar-nos i vam seguir treballant perquè Vinaròs sortira primer del Glòria i sortira després d’aquesta pandèmia amb un projecte de ciutat reforçat.
La inauguració de la nova residència, símbol per al nostre president Puig, la finalització del carril lúdic esportiu, la línia d’ajudes directes al comerç amb 600.000€, l’anunci del segon Centre de Salut Integral de la ciutat, l’adjudicació de la passarel·la del Cervol, la renovació de les ansiades obres de l'N-238, l’inici del segellat de l’abocador de Vinaròs, el Pla €CO, la redacció del projecte de l'IES Vilaplana, l’inici de les obres del Jaume I... No ens vam rendir. I no ens hem rendit.
No hem renunciat a l’últim que una persona, poble o ciutat podria fer. Abandonar tota esperança.
De vegades, no ens adonem que algunes paraules que pronunciem en moments determinats, poden tindre un ressò en un futur no tan llunyà. «No ens podem permetre mai més escoltar cap vinarossenc dir que no veu esperança, perquè no hi ha res pitjor que viure sense esperança». Això vaig dir un 16 de juny del 2019 en el meu discurs d’investidura com alcalde de la meua ciutat. Una declaració d’intencions i compromís, que ara, més que mai, ha de ser l’estendard de la recuperació d’aquesta ciutat: Vinaròs.
Va! Esperança!
Alcalde de Vinaròs
