Un cartell gegant, grandiós penjava de l’ermitori: Rehabilitació de Sant Joan de Penyagolosa. Així acostumava la Diputació de Castelló a vendre’ns fum i color. En aquesta ocasió anunciaven la ficada en valor d’un indret màgic, místic i emblemàtic per a tot el poble valencià.e de reconéixer que al principi fins i tot jo em vaig creure que era de veres, però amb les eleccions de 2019 el canvi va aplegar també a la Diputació, i aquell palau fosc on encara es respirava naftalina i fabrisme, va obrir les seues finestres perquè entrara llum i aire pur, que falta feia.
I amb el canvi van vindre les sorpreses, resulta que el gran anunci de rehabilitació de Sant Joan de Penyagolosa de precampanya electoral 2019 ni tan sols tenia conveni signat amb el bisbat, ni projecte fet, ni res! Quina decepció ens vam dur del Sr. Moliner! Tant devot al nostre Sant Joan, i ni conveni signat!
Bé, doncs estava tota la feina per fer, així que van començar les reunions, les negociacions, la incorporació clau en aquest conveni de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, i les consignacions pressupostàries que farien possible en primer lloc la realització del projecte de rehabilitació i en segon lloc la seua execució.
I divendres passat, dos anys i mig després que Moliner llançara el seu castell de fum i colors particular, vam poder veure amb els nostres ulls signar a les tres institucions implicades el conveni que farà realitat el somni que des de fa molt de temps tenim sense complir la gent que estimem el Penyagolosa i l’ermitori de Sant Joan.e de reconéixer que em van saltar les llàgrimes, vora un milió i mig d’euros que cofinançaran la Conselleria liderada per Vicent Marzà i la Diputació en aquesta rehabilitació, que sense cap dubte serà un impuls per a l’economia rural de la zona que tan malament ho està passant amb aquesta maleïda pandèmia.
*Diputada autonòmica de Compromís
