En els meus anys d’estudiant m’encisaven les frases de Rudolf von Ihering, fundador de la sociologia del Dret, i que crec que segueixen sent avui totalment vigents. Sobretot, quan parlem del nostre dret civil, el dret més pròxim a la ciutadania i que des de fa cinc anys no podem legislar a l’haver sigut declarat nul pel Tribunal Constitucional.
Una d’estes cites és: «La lluita pel dret és la poesia del caràcter». I ho cito perquè l’ús d’una possibilitat competencial, la regulació del dret civil valencià, és una cosa a la qual tenim dret, com altres territoris d’Espanya. Som l’única autonomia amb dret civil propi en el passat --i dels més antics--, que avui encara no pot legislar en aquesta matèria. No volem ser més que altres, però tampoc menys, i més si manifestem tan clarament la voluntat de recuperar eixa facultat.
La segona cita a la qual vull fer referència és: «El poble que no lluita pel seu dret, no mereix tenir-lo». La realitat jurídica del nostre país hem de construir-la basant-se en el fet objectiu i, el fet objectiu a Espanya, es diu diversitat. No hi ha ni una ni mitja ni cap. Hi ha moltes realitats. I la nostra norma fonamental està preparada per a replegar-lo, en tota la seua amplitud, i ens toca fer-ho possible. I crec que en això parlo per tots els partits que, exceptuant alguns, s’han unit en la defensa d’allò que ens és propi en matèria jurídica, i que garanteixen la força del nostre poble quan estiguem davant el gran legislador espanyol a les Corts Generals, i quan tinguem l’oportunitat de defensar-lo.
La tercera cita és: «Una nació és finalment la suma de tots els individus particulars, i tal com senten, pensen i obren, obra la nació». Esta frase ens recorda que l’absoluta uniformitat del dret civil mai ha existit a Espanya. Mai. Dir i desitjar el contrari és desconèixer la realitat. El dret civil és el reconeixement de la realitat plural de l’estat espanyol. 15 milions de persones viuen baix un dret civil diferenciat, i els va bé. No hi ha ruptura, hi ha convivència. No és complexitat, és riquesa.
Són tres idees, a partir de cites de Von Ihering, que crec que cal tenir clares i que cal fer-les entendre clarament. La proposta de reforma que recolzem es basa en el fet que ens donem la competència que ara nega el Tribunal Constitucional. El contingut, les normes que generarem de nou, ja les determinarem legítimament a Les Corts Valencianes, com a societat oberta que som. Perquè és una aspiració legítima a la qual els diputats i diputades de Les Corts s’han sumat molt majoritàriament.
Perquè en el model més a prop de la gent, el nostre, el descentralitzat, la unitat apareix pel seu propi funcionament, i perquè funcione bé hem de dotar als components de la unió dels instruments pertinents, com és en aquest cas, la competència sobre el dret civil valencià.
Així ho hem defensat esta mateixa setmana en el Congrés a raó d’una excel·lent jornada organitzada per Juristes Valencians, a la qual pertanyen companys com José Ramón Chirivella o Federico Arnau, i que està fent un treball admirable. Persones del renom de Pascual Sala, expresident del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional ens avala, però encara més el suport manifestat per la societat civil i la ciutadania del nostre territori de manera clara, que és la major força d’esta reforma. El camí no serà fàcil i cal aconseguir visibilitat, unitat, diàleg i consens. Només així donarem al nostre territori els drets que es mereix, els nostres propis drets.
Secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló i diputat autonómic
