El 15 de juny es van fer els dos anys des de la presa de possessió de la corporació municipal per a la legislatura 2019-2023, tot i que personalment em vaig incorporar dos mesos després amb el nomenament de Mari Parra com a directora general d’Internacionalització.

Ara a l’equador cal fer balanç d’aquest període, que s’ha caracteritzat per allò què la ciutadania ens va demanar la nit electoral: fer la nostra tasca des de l’oposició. La nostra militància també ho tenia clar, no podíem renovar un pacte innecessari baix el jou d’una majoria absoluta, que no sols ens invisibilitza sinó que impedeix el ferm posicionament o l’acció directa en molts aspectes que per a Compromís són imprescindibles: la humilitat, la proximitat, l’escolta activa i la millora de la vida de les vila-realenques.

La millor decisió que vam prendre! Perquè sols dos mesos després patíem la major pujada de l’IBI per part de la majoria absoluta socialista, que ens hauria portat a faltar a la nostra paraula de no sagnar més les butxaques de la gent. Nosaltres vam plantejar un programa realista, allunyat de la demanda contínua de préstecs que hipotequen el futur de les vila-realenques durant anys.

Amb un equip més unit que mai, seguirem fent propostes per a millorar la nostra ciutat, per a fer-la veritablement progressista i deixar-se de fotos i titulars que no aporten res al dia a dia dels veïns i veïnes. Posar solucions als problemes històrics, com les inundacions amb cada ploguda, el disseny d’un nou PGOU per acabar amb l’urbanisme desastrós de PSOE i PP, el trasllat de l’EOI mentre arriba l’escola definitiva o el 4t IES són algunes idees per fer de Vila-real una ciutat més justa, feminista i inclusiva que amb el PSOE no veurem.

*Portaveu de Compromís Vila-real