A principis de mes es va activar l’Ecoparc Mòbil, que donarà servei als municipis que conformen el Consorci de Residus C-2 de les comarques centrals de Castelló. Això significa que a partir d’ara tindrem la possibilitat de reciclar els residus que habitualment no podem deixar als contenidors que tenim a l’abast d’una forma ordenada i controlada.
Sense dubte que és una fita important, especialment per als pobles que no tenim un ecoparc propi (la majoria) per ser una competència municipal impròpia. Lamentablement, és un granet d’arena enmig del desert cada vegada més gran que suposen les deixalles humanes.
I és que el fem s’ha convertit en un dels veritables problemes de l’actual societat, fins a tal punt que per comprar per exemple quatre pomes en un supermercat, podem arribar a produir fins a quatre residus: la barqueta de cartró, el plàstic de l’embolcall, l’etiqueta del preu i el rebut en caixa. I això que ens pareix tan normal, suposa l’embrió d’una qüestió d’àmbit mundial sense precedents.
Al meu parer cal interioritzar, per un costat, el propòsit de reduir la producció d’eixos residus. I a continuació, l’objectiu de separar-los i reciclar-los en origen. Perquè ens hem de quedar amb la idea que els ajuntaments paguen el servei del tractament del fem per tones. És a dir, com més vidre, paper i plàstic tirem als contenidors corresponents, menys pes es durà a la planta de processat i, per tant, menys es facturarà.
Tots recordem, fins no fa molt, que quan anàvem a comprar una llimonada havíem de retornar el casc. Amb tant de progrés accelerat, sembla que ens hem oblidat de les bones pràctiques que la gent havia fet durant molt de temps i d’un dia a l’altre hem produït una forma de viure que deixa una filera de rastre difícil (i car) d’eliminar. O assumim que tenim un greu problema que s’ha d’abordar, o d’ací uns anys no podrem passejar per cap indret natural sense trobar-nos un abocador il·legal.
*Alcalde de Betxí
