No hi ha opinió ni comportament únic entre nosaltres. Hi ha gent que lamenta que s’ haja acabat l’estat d’alarma. Hom al·lega motius de tranquil·litat, i s’enyora el silenci que hi havia als carrers a partir de les 22.00 hores. Alguns ho fan pensant en els seus fills adolescents, perquè a les 22.00 estaven en casa. Això, direu, és d’antics, però segur que és perquè, possiblement, no tingueu fills adolescents, o filles. Recorde que, en una ocasió, quan li vaig manifestar la meua preocupació a les meues filles per la tardança en arribar a casa, em van amollar allò de que si no tenia confiança en elles. La resposta va ser que sí i que, de qui no em refiava era dels altres. Hi haurà gent encoratjada per el retorn dels clients al bar que està baix o molt proper de casa. Al que sempre pareix que estan de celebracions i tot són crits i sorolls, in crescendo tal com s’abaixa la nit i puja la beguda alcohòlica; és com si, per una banda, tingueren por, perquè els envolta la foscor i necessiten escoltar una veu al seu costat; i per l’altra banda, beuen per encoratjar-se. I qui diu el contrari no té un bar baix del balcó.
A Borriana, vaig llegir eixe altre dia, no posaran problemes per a que les terrasses entren en activitat. A més a més, les lliuraran d’impostos. Això està bé, però entenc que no deuria ser de manera generalitzada: sols per a qui tingués pèrdues fefaents. També es podrien respectar i salvaguardar els drets de veïns i vianants. Veïns i vianants tenen també drets i no fan negoci, per tant no tenen obligació de suportar cap perjudici, ni tenen que sacrificar el seu benestar pel negoci de ningú.
També a Borriana, al davant de la porta d’entrada a l’escola de vela, hi ha cinc bars amb les seues corresponents terrasses en menys de 100 metres. En una vorera reservada als vianants d’uns tres metres d’amplària, eixos vianants tenen que suportar caminar per un passadís d’un metre escàs. Cadires i taules plenes de gent que entrebanquen a qui passeja a peu. Per cert, potser els hostalers ho hagen passat mal, però el veïns també. Alguns d’ells perderen els treballs i la salut. Els hostalers tenen dret a fer tot el negoci que puguen; i el veïns tenen dret a no continuar amb l’angoixa de no dormir per culpa del soroll, dret a gaudir del benestar de sa casa, i dret al seu lloc de passeig. Els ajuntaments, entre d’altres, tenen l’obligació, dins dels seus municipis, d’ordenar i gestionar l’economia que es puga establir. Això comporta llocs de treball, encara que no poden de cap de les maneres fer-lo de tal forma que altres veïns puguen trobar-se perjudicats per la manca de descans. Posar cinc bars en 100 metres lineals, com ha fet l’ajuntament de Borriana, va més enllà del que dicta el sentit comú, i ho podria fins i tot considerar-ne un delicte.
Així tenim, d’una banda, uns hostalers que s’aprofiten d’alló que els permet l’ajuntament. La entitat concedeix llicències a diestro y siniestro i permet excessos. I l’ajuntament esdevé una entelèquia a qui li la sua el benestar, la salut i l’esbarjo dels veïns del port. No cal patir, si protesten molt els farà un altre carril bici, clar, que no se si els valdrà de consol als que van sempre a peu.
Ah! Al voltant de la qüestió anterior, podrà dir l’ajuntament que ja posa sancions al excessos, potser, però segons em comentaven uns veïns, hi ha hostaler que ve a dir que li pagava la pena la sanció per ocupació excessiva. El guany era molt superior a la sanció. I si això ha estat sempre, què no es podrà fer ara quan s’ha donat via lliure? I d’aquest destarifo els perjudicats no trauran res: perquè a ells no els baixaran els impostos, tot i que la seua qualitat de vida ha estat rebaixada; tot i que la seua vivenda ha baixat de preu, no sols per la crisi, sinó per l’existència del bar, la terrassa i el guirigall. Tot això sumat a la impotència de saber que no es pot fer res, perquè no et pots enfrontar amb els usuaris, amb els amos o amb l’ajuntament, que pensa en els guanys. Poca cosa ens queda als veïns. Pot ser seria interessant per a coneixement general saber quans bars amb terrassa hi ha baix dels balcons de la casa, dels llocs d’estiuaje o al costat del xalet de les alcaldesses i alcaldes, dels regidors i regidores, de la província, de les autoritats provincials, autonòmiques o de on nassos siguen. Casualitat serà si en trobem algun. Aixó si a casa dels veïns sona el despertador a les 6 del matí, i han d’anar a treballar.
Llicenciat en Dret
