El dia 29 de juny se celebra la solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau. Pere va conèixer al Senyor des del començament i va formar part del grup dels primers apòstols, va escoltar la seua predicació, va viure el drama de la passió i va ser testimoni de la resurrecció. Pau, en canvi, no va conèixer personalment a Jesús abans de la seua passió i resurrecció, sinó que el va veure per primera vegada quan se li va aparèixer mentre anava a Damasc.

No obstant això, en ells hi ha una cosa comuna: en conèixer a Jesús van descobrir que la seua vida només tenia sentit vivint per a Ell. En certa ocasió en què molts deixebles el van abandonar per la duresa de les seues paraules, davant la pregunta de Jesús sobre si també ells l’abandonarien, Pere va respondre: «Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna» (Jn 6, 68). La mateixa convicció expressa Pau quan en la carta als Filipencs afirma: «tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor» (Fil 3, 8). Per això la seua vida únicament té un sentit i una meta: «apoderar-me’n (de Crist), ja que també Jesucrist es va apoderar de mi» (Fil 3, 12). Els dos es van dedicar a anunciar l’Evangeli i van donar la vida per Crist.

Van tindre missions molt diferents. Pere, que en alguns moments va prendre la paraula en nom dels dotze, va ser el primer a confessar la fe i per tres vegades va confessar el seu amor al Senyor després de la resurrecció; va rebre de Crist la missió de confirmar als germans en la fe i de pasturar les ovelles del seu ramat, per a lo qual va rebre les claus del Regne del cel i el poder de lligar i deslligar. Pau va ser abans de res un evangelitzador incansable i fundador de noves comunitats cristianes.

El Papa, com a successor de Pere, és el primer a confessar la fe, exerceix en nom de Crist el servei de l’autoritat suprema en l’Església pasturant el ramat del Senyor, i la seua predicació és un punt de referència per a l’anunci de l’Evangeli.

Bisbe de Tortosa