L’urbanisme tradicional s’ha concebut més com una tasca més de conquesta del territori que d’ordenació. Com una tasca externa, imparcial i pressupostàriament racional que buscava organitzar l’espai on desenvolupen la vida les persones de la forma més eficient possible. Tan eficient que sovint no perdia el temps ni en escoltar a les persones les vides de les quals s’havien d’organitzar. Eixa suposada infal·libilitat urbanística és la que donava cobertura intel·lectual i moral per dur a terme les enormes barbaritats que unflaven les bombolles i destrossaven l’entorn natural sense cap tipus de contemplacions.

Enfront d’eixe paradigma funcionalista que en les escoles d’arquitectura se li atribueix a Le Corbusier, ja fa mig segle que s’estén una escola alternativa que coaliga la tècnica urbanística amb les idees feministes i les ecologistes. La canadenca Jane Jacobs i el francés Henri Lefebvre són els noms més reconeguts d’eixe urbanisme feminista que presta molta més atenció a les vides quotidianes de la gent corrent que a les grans urbanitzacions d’uns pocs.

Ahir el Ple de l’Ajuntament de Castelló vam aprovar per fi el nou Pla General Estructural de Castelló després de 8 anys de tràmit, que ara haurà de ser ratificat per la Comissió Territorial d’Urbanisme. Un Pla General que esborra 12.000 hectàrees del color roig del sòl urbanitzable i que pinta 11.000 hectàrees més dels colors verds, grocs i blaus del sòl natural protegit. Un Pla General que canvia l’urbanisme depredador pel model de ciutat compacta, diversa, feminista, sostenible i comunitària. El canvi en l’ordenació del terme des de la proposta de 2012 fins al document definitiu de l’any 2021 és un dels canvis de model més dràstics i ambiciosos, però també minuciosos i exemplars dels quals es poden trobar en l’actualitat a tota Espanya, pot ser el millor exemple, i sols en falte creure’ns més la nostra ciutat fora d’ella.

Els detractors d’este Pla fa mesos que fan campanya amenaçant que acabarà als tribunals, com si foren a guanyar allí el que perden en les urnes, estan fora del nostre temps. El Pla del 21 assumeix les exigències inaplaçables del segle XXI, amb deures pendents, però amb la màxima premissa que el territori no es pot continuar concebent com un botí a conquerir, sinó com una riquesa a ordenar i cuidar.

Portaveu de Podem EUPV a l’Ajuntament de Castelló