Sempre s'ha invocat l'uniformisme com una virtut. Sense anar més lluny, les persones historiadores, i per derivació, la història acadèmica, han posat èmfasi en la unitat. Els relats històrics, per exemple, es refereixen als processos unificadors com a elements de progrés.
L'Imperi romà sempre ha estat invocat com una fita en la unificació territorial d'Europa, el germen d'una culturització llatina que ens va vindre bé. Civilització o barbàrie, deien. O, també, Carlemany, eixe unificador precoç el qual va posar ordre davant de tants nuclis de poder. En el cas contrari trobem el feudalisme o els regnes de taifes, superats per la benvinguda monarquia autoritària amb la unificació borbònica, la qual posà ordre al caos establert.
Encara avui, aquesta narrativa ha servit per a invocar que la diferència és una anomalia. És a dir, que la diferència és irregular i no desitjable. El debat esdevé absurd si del que parlem és de drets humans i drets civils. I esdevé tràgic amb víctimes com Samuel, presumptament assassinat per la seua condició sexual, mort simplement perquè era diferent.
Però, diferent respecte a qui? La realitat és que la diversitat és la norma. Cada dia, ens relacionem entre persones diverses. La nostra lluita democràtica i en pro dels drets civils també se centra, per tant, en mostrar que independentment de les nostres orientacions, idees i circumstàncies, totes i tots mereixem respecte i viure la nostra vida lliurement.
Malauradament, des de la dreta s'encoratgen altres discursos. S'assenyala la diferència com a punible i, sospitoses de ser diferents, podem ser totes les persones. Els fets que han ocorregut a A Coruña podrien ocórrer demà a casa nostra. Totes podem ser assenyalades en un món en què els relats de l’odi es normalitzen. Envie des d'ací la meua estima a la família i les amistats de Samuel i molta a força a totes i tots els qui treballen per a fer valdre la diferència i el respecte a la diversitat.
Regidor de Compromís per Castelló
