El primer dels fruits de l’Esperit que sant Pau enumera en la carta als Gàlates és l’amor (Ga 5, 22). En la ment de l’Apòstol es tracta, en primer lloc, de l’amor a Déu que l’Esperit Sant ha vessat als nostres cors (Rm 5, 5) i que constitueix el nucli de la vida cristiana. Tots els altres fruits no són més que un desplegament d’aquest.

Una fe professada i viscuda sense amor a Déu arriba a ser una càrrega insuportable: l’oració i la litúrgia es converteixen en ritualisme i formalisme extern; les exigències morals se senten com una llei pesada que mata l’alegria que hauria de sentir el creient que ha arribat a ser una criatura nova en Crist; en lloc d’aspirar a créixer cada dia en la vida de la gràcia, caiem en el perill de conformar-nos amb un cristianisme de mínims i, així, la fe va afeblint-se dia rere dia. Per a qui no estima a Déu, la mínima exigència es converteix en una càrrega pesada.

L’Esperit Sant suscita en el cor del creient una dinàmica que el porta a caminar en una direcció radicalment diferent. De l’amor a Déu brollen l’oració sincera, el desig de viure en gràcia complint la seua voluntat i l’anhel per aconseguir la vida eterna. L’oració es viu com una trobada amb Déu, que ens ha estimat fins a l’extrem en el seu Fill Jesucrist; la llei cristiana tendeix a la seua plenitud perquè està vivificada per la caritat; i el creient sent en el seu interior un desig profund d’agradar a Déu, créixer en la seua amistat i progressar en la santedat. A qui viu en l’amor a Déu, sempre li sembla poc el que puga fer per Ell i està disposat a donar tot el que li demane.

Eixe amor a Déu és la font de l’amor al proïsme, que és la primera exigència de la llei. La fe autèntica és aquella que «actua per la caritat» (Ga 5, 6). En ella descobrim la «plenitud de la llei» (Rm 13, 10). Per això, el creient que viu segons l’Esperit no separa ni oposa l’amor a Déu i al proïsme. Sap que com més estime a Déu, el seu amor cap als altres serà major, perquè els mirarà amb el mateix amor del Pare i sentirà que són els seus germans.

Bisbe de Tortosa