La setmana passada el ministre de Consum, Alberto Garzón, va publicar un vídeo amb una reflexió ja coneguda per tota la comunitat mèdica, experts en alimentació i col·lectius ecologistes: que l’actual hàbit mundial de consum de carn és insostenible i insà.
Els arguments quantitatius sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle, del consum de l’aigua, de la contaminació i de les malalties associades són indiscutibles. Però la discussió no es va moure precisament en el terreny de la ciència, sinó que immediatament es va traslladar al plànol de la identitat.
Garzón parlava en un to de recomanació i començava dient que no volia tirar-li la bronca a ningú, però la reacció virulenta no va tardar en arribar. A les hores la polèmica va arribar al seu punt màxim de cocció amb les paraules del president Sánchez, qui sense entrar al fons de la qüestió, es va posicionar del costat dels que es sentien ferits en la seua identitat basada en el seu consum de carn amb una frase que armarà les hemeroteques durant la pròxima dècada: «un chuletón al punto, es imbatible». El lio sí estava ben cuinat.
La campanya de Garzón va ser exitosa en certa manera, perquè va obrir un debat públic majoritari sobre els hàbits alimentari. I també va ser reveladora perquè va mostrar el tipus d’oposició que genera la transició ecològica quan passa de l’eslògan benintencionat a la concreció de transformacions concretes i profundes. La transició ecològica que necessiten les nostres societats per fer front a la crisi climàtica i ambiental ens va a obligar a canviar què mengem, com ens movem i on treballem.
No seran sols canvis anecdòtics als quals habitualment hem associat les qüestions mediambientals. Però allà on alguns identifiquen sacrificis inassumibles cal oferir també millors condicions de vida i de salut, jornades laborals més curtes i més temps lliure per gaudir de la natura i de les persones.
La transició ecològica ni pot ser ni es pot percebre com sols assequible per a les elits. La transició ecològica no significa prohibir que algú es menge bistec al punt, sinó permetre que tot a qui li agrade puga menjar-se’n un (de tant en tant, no cada setmana), de qualitat, de ramaderia extensiva i producció ecològica (que contribuïsca així a mantenir viu i cuidat els nostres entorns rurals) i a un preu assequible.
Portaveu de Podem-EUPV Castelló
