L’administració pública és un monstre sense personalitat ni sentiments que tot ho engoleix. Darrere del monstre, tanmateix, hi ha polítics que menegen els fils dels nostres destins. L’Estat espanyol no es caracteritza pel seu respecte als drets humans. De fet, infeliçment, Espanya ha estat condemnada reiteradament pel Tribunal de Drets Humans. Les condemnes solen ser per no respectar la llibertat d’expressió i manifestació, per tortures o per no atendre tantes causes justes.
Mentre les condemnes són lamentades arreu del món, als mitjans d’ací sentirem parlar de Veneçuela i Cuba. Un dels tribunals que ha condemnat Espanya reiteradament és el TJUE. Un dels motius és el frau de llei de quasi un milió de treballadores públiques. L’Administració exigeix les empreses privades que donen estabilitat a les treballadores que porten més de 3 anys. La mateixa Administració, en canvi, té treballadores amb 30 anys sense drets laborals equiparables.
El delicte, segons la sentència del TJUE el comet l’Administració i no les treballadores. Ara bé, l’exministre de Funció Pública, Miquel Iceta, ho ha arreglat amb una llei que lleva a totes les interines els drets atorgats per la sentència del TJUE. Un socialisme peculiar. Igualment peculiar és que algú com ell, que a penes té el graduat escolar exigisca a totes les interines una gran formació i titulacions.
Està bé exigir que les treballadores siguen excel·lents, però una mica contradictori amb la seua realitat sí que sembla. La llei Iceta, per tant, n’estic segur, acabarà en els tribunals europeus en un futur proper.
El TJUE tornarà a condemnar Espanya, però a ningú li farà vergonya o ja tindrà un altre lloc on col·locar-se i «ja vos apanyareu!».
Regidor de Compromís per Vila-real
