El 26 de juliol se celebra la memòria dels sants Joaquim i Ana que, segons una antiquíssima tradició, van ser els pares de la Mare de Déu, a la qui van concebre sent ja ancians. El papa Francesc ha determinat que cada any, en un diumenge proper a aquesta festa, se celebre la Jornada Mundial dels avis i de la gent gran, entre els quals ell mateix s’inclou.
El Papa ha volgut instituir aquesta jornada perquè no oblidem que, en les situacions difícils com la que hem viscut i encara estem vivint a causa de la pandèmia, les persones grans són les que més han patit i estan patint: «la pandèmia (diu el Papa en el seu missatge) ha estat una tempesta inesperada i violenta, una dura prova que ha colpejat la vida de tots, però que a nosaltres, a la gent gran, ens ha reservat un tracte especial, un tracte més dur. Molts de nosaltres han emmalaltit, i molts han marxat o han vist com s’apagava la vida dels seus cònjuges o dels seus éssers estimats. Molts, aïllats, han patit la solitud durant un llarg temps».
La soledat és una experiència que acompanya la vida de moltes persones grans i pot constituir una càrrega pesada. El ritme de vida característic de la nostra societat provoca un aïllament dels ancians, que viuen la dolorosa experiència de ser deixats de banda i que s’ha agreujat en aquesta pandèmia. Molts tenen la sensació que són una molèstia per a les seues famílies; el sofriment d’aquest últim any i mig s’ha aguditzat per la impossibilitat d’una relació normal amb els seus éssers estimats, i els qui viuen en residències encara avui no poden veure els seus familiars amb normalitat. En aquest temps, afirma el Papa, «hem aprés a comprendre com en són d’importants les abraçades i les visites per a cadascun de nosaltres, i com m’entristeix que en alguns llocs això encara no siga possible!».
La celebració d’aquesta jornada hauria de ser una ocasió perquè tots ens plantegem com acompanyem als majors.
Bisbe de Tortosa
