Defensar el municipalisme no és sols parlar-ne de municipis. També és facilitar les ferramentes per fer-ho possible i, en aquest sentit, el fons de cooperació municipal és base i fonament perquè així siga, i la seua elevació a llei, és un èxit indiscutible. Com a diputat autonòmic i membre de la Comissió de Justícia, Governació i Administració Local, així ho vaig defensar la darrera setmana al plenari de les Corts on la consellera Gabriela Bravo va exposar, de manera inequívoca, l’esperit que il·lumina el projecte de llei del fons de cooperació, i que és garantir la suficiència financera de les entitats locals i potenciar la seua autonomia local.
Este èxit també ho és perquè, cap dels municipis que són beneficiaris del mateix --siguen del partit que siguen-- estan disposats a perdre eixa assignació, pel fet que han guanyat en capacitat de gestió. I com que no seria positiu per als nostres municipis i per a la qualitat de vida dels seus habitants la desaparició del fons, correspon reglar-lo per a garantir-lo i assegurar igualtat d’oportunitats per a tots els ajuntaments.
Els ajuntaments són la primera línia de batalla amb el ciutadà, la primera porta d’atenció de les persones quan tenen algun problema i, si els hem atorgat la possibilitat de triar als seus responsables i l’autonomia per a actuar municipalment, és evident que els haurem de dotar de recursos perquè els alcaldes i alcaldesses puguen portar a terme els seus projectes. Per a això el fons, i per això el fet de regular-lo.
Alguns intentaran ficar bastons a les rodes. La Diputació d’Alacant mateix, en mans del Partit Popular, és un morós que es nega a pagar els quasi 70 milions d’euros que haguera suposat l’aportació d’este fons, a part de ser la diputació que menys recursos inverteix ens els seus municipis. Malauradament, continua tenint en el cap que necessita seguir donant caramel·lets als seus i castigant als municipis on no governe el seu partit. Necessita els criteris de discrecionalitat política i clientelars, necessita fer secta. Encara que això done, en el còmput global, que la gent d’Alacant estiga doblement infrafinançada per la mala praxi de la seua administració provincial.
Un sistema equitatiu i objectiu
A les altres diputacions --Castelló i València-- és diferent: disposant de les mateixes ferramentes, governen per a totes i tots, han gastat conceptes molt més oberts i han assumit que es pot establir un sistema de repartiment de recursos equitatiu i objectiu perquè ningú condicione l’autonomia dels municipis.
En definitiva, es tracta de si s’està a favor o en contra del municipalisme, de la gent que treballa per millorar els municipis i de si els que habiten els mateixos tenen dret a tenir millors serveis i qualitat de vida. I això no s’aconsegueix obstaculitzant recursos. Això no es fa posant-se del costat d’aquells que volen mantenir els seus privilegis, beneficiant sectàriament només als municipis del seu partit mentre altres, amb més necessitats, es queden fora del repartiment dels recursos públics, com és costum en la dreta.
És evident que ha de venir el govern del Botànic, el que ho fa per a totes i tots, i el que ha emprés les reformes necessàries que demana la nostra societat des de fa molt de temps per a poder tirar endavant amb la voluntat dels alcaldes, alcaldesses i ciutadania de tot el territori. Sense color polític, sense posar barreres a l’autonomia local, superant els obstacles del clientelisme i del sectarisme, per a donar color, on hi ha altres que encara viuen en blanc i negre. Es tracta de governar per a totes i tots, com fan els governs socialistes. I axó es fa posant l’interés comú per damunt del particular.
Secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló i diputat autonòmic
