Aquests dies, els propietaris de les cases que es troben a la vora de la mar en el poblat de Torre la Sal, estan esglaiats. El Govern, mitjançant la Direcció General de la Costa i la Mar, pareix ser que els vol enderrocar les casetes. Des del segle XVIII, el poblat de Torre la Sal, d’origen agropecuari i mariner, es va crear per a donar aixopluc a aquelles famílies que pretenien la transformació dels voltants, i posar en cultiu les terres lacustres i totes les terres útils per al conreu. Devien ser molt pobres, per a entrar en un lloc tant pantanós, amb el risc de patir malalties i morir. Era la pretensió de fer una zona de riquesa en un aiguamoll, enfrontant-se a tota mena de malalties transmeses pels mosquits i les aigües estancades. Un lloc que els mariners aprofitaven en les temporades de pesca, per a guarir-se i descansar en les cases dels llauradors.
Caldria que aquells organismes que tenen atribucions no oblidaren, que en el seu moment, una part o totes les autoritats de l’estat permeteren la construcció en terreny públic, o a la vora, de les cases de Torre la Sal. Eixe consentiment d’ocupació de territori es va consolidar amb les construccions que es feren. Entenc que existeix un dret d’ús d’una propietat pública, diguem-ne una concessió tàcita. L’actuació de l’administració va portar a un determinat nombre de persones a actuar com a usuaris legals d’un bé públic i com a propietaris d’una construcció. Ningú els digué que vindria un dia en què haurien de desocupar-lo perquè era terreny públic. Això tingué com a conseqüència la creença, per vindre de qui venia el consentiment, de tenir la propietat del sòl, considerant que actuaven amb garanties legals. L’actual actitud administrativa, de retirada del dret d’ús i de propietat de les seves cases, és un atemptat inadmissible, un trencament de la seguretat jurídica dels afectats. Doncs primer s’indueix i permeten fer les inversions per a construir les casetes, després es pretén deixar-los sense el bé. Se senten estafats perquè han estat sorpresos en la bona fe. La mateixa entitat que va contribuir a l’estafa, li diu que ha d’abandonar el patrimoni invertit.
L’aprovació de l’última llei
Allò curiós és que el govern ho fa ara. Més de 30 anys després de l’aprovació de l’última llei sobre costes i més de 200 anys des que es va establir el poblat, el qual no s’ha demostrat que faci mal a ningú, es tan sols una petita ocupació de 300 metres de línia de costa. Ho fa, perquè diu que es troben com des de fa 200 anys, dins del domini públic marítim terrestre d’aquesta Espanya dels nostres dolors. No ho discutiré, però crec que seria bo que la Direcció General de la Costa i la Mar ens facilitara la línia des de la que comença a mesurar-se el domini públic marítim segons la llei de costes. Pot ser que aleshores tingueren que enrunar una part important d’alguna súper urbanització. O, pot ser que en la llei de 2013, es rebaixara de 100 metres de domini públic a 20 metres per tal de salvar la macro urbanitzacio?, només especule.
Com que no crec en aquestes casualitats, em pregunte per què ho fa ara, no serà que darrere de les casetes es feren tres blocs d’apartaments pareix ser que sense permís? Quina casualitat de la vida, els promotors son els mateixos (o pareguts) que feren tot el desgavell de la costa nord enganxada a Orpesa. No serà que aquests han pressionat a qui corresponga per a tirar les casetes i tenir un bon passeig marítim?
No crec que hi haja necessitat d’enderrocar-les. La seva història, i acceptació social les han de fer tan inviolables com la mateixa Torre la Sal. Es mereixen, les cases i els propietaris, que l’administració faça un esforç d’enginy i escorcolle les fórmules legals necessàries per a salvar-les.
Llicenciat en Dret
