Per a la meua família, i per a moltes famílies castellonenques, la nit de l’agost és especial. Cosines i cosins, germans i germanes, els oncles i algun net o neta, més les parelles, al voltant d’una taula, a l’alqueria dels avis, sota els gallardets i les moreres, per a xarrar, menjar, riure i compartir tot allò que feia temps que no ens contaven.
Supose que el que fem la meua família no és diferent del que fa la seua. El 14 és la nit de l’agost i el 15 toca paella d’ànec, com el 25 de desembre toca paella amb pilotes. Jo estic ben pagat d’aquestes tradicions que diuen tant de nosaltres i que serveixen per a compartir temps amb aquells que t’estimes i t’estimen de manera incondicional. I justament quan més els trobes a faltar, arriba la cinquena onada de la covid, el que ens impedeix, per segon any consecutiu, celebrar el sopar més esperat de l’estiu.
Costarà acabar amb el virus, però sembla que no som del tot conscients dels perills. Ja vam tenir una mala experiència quan el president de la Generalitat i la consellera de Sanitat van insistir en la campanya de salvar Nadal, que tant de patiment ens va portar el gener. I sort que li vam parar els peus a la ministra quan volia llançar la campanya per a salvar la Setmana Santa.
Arribat l’estiu, les persones adultes ja començàvem a estar vacunades en percentatges significatius i vam relaxar les normes sense pensar que quedava molta població sense vacunar. Més que responsabilitzar els joves dels contagis, caldria que férem la reflexió de si no hem sigut poc solidaris i hem abaixat la guàrdia massa ràpidament perquè nosaltres estàvem més segurs.
La realitat és molt dura ara mateix. En aquest mes d’agost, comencen a haver-hi ciutats que han recuperat el toc de queda i altres que estan en el contagi comunitari. És el malson de tot el personal sanitari, al qual no li posem gens fàcil fer la seua feina.
Hi ha desenes de treballadores i treballadors anònims que estan fent tot el possible, tant per a tindre cura quan el virus perjudica la nostra salut com per a fer els rastrejaments davant casos positius. En definitiva, treballant incansablement per a controlar, d’una vegada per totes, aquesta pandèmia que ens ha deixat socialment i econòmicament esgotats i per a recuperar allò que anomenàvem normalitat.
És el cas del director territorial de Salut Pública de Castelló, Carles Escrig, un exemple de tècnic eficient, compromés i capaç. Són els casos de totes les i els infermers, auxiliars, zeladores i antigues companyes en els meus anys com a treballador de l’Hospital General Universitari de Castelló. Per tota la feina que fan, per tot el sacrifici professional i personal que els ha suposat aquesta pandèmia, però, sobretot, per la nostra salut complim les normes que coneixem i tinguem cura els uns dels altres. Només així podem tornar a celebrar la nit de l’agost com cal, que ja toca.
Portaveu de Compromís a la Diputació i l’Ajuntament de Castelló
