Fa uns dies que hem sigut espectadors de la Conferència de Presidents Autonòmics. Està coordinada pel president del Govern, Pedro Sánchez, i ha acudit gran part del seu gabinet, amb els principals ministres, per la importància dels assumptes que es van tractar. Enfront de les dues conferències convocades pel seu predecessor, aquesta és la que fa 24, i dins del darrer període de dos anys han sigut celebrades en 18 ocasions, principalment per la covid-19.

Eixe número, el 24, de les vegades que els disset presidents autonòmics i els dos presidents de les ciutats autònomes han tingut l’oportunitat d’estar cara a cara i treballar braç a braç amb el govern d’Espanya, ens posa al centre de la importància del que voldria destacar ara. Que, de manera normalitzada, s’ha obert un diàleg clar, transparent i fluid entre els territoris d’eixe estat complex, ric i fonamentat en una diversitat plurinacional evident que es diu Espanya.

I el nostre president, Ximo Puig, actuant amb determinació per explicar des del minut 1, i ens podríem remuntar per coherència a 2015, quines són les necessitats d’aquest territori. Reclamant el nou sistema de finançament, com a fita irrenunciable. Denunciant els desequilibris territorials que l’imperfecte estat de les autonomies i les polítiques insolidàries d’alguns partits han generat, com el dúmping fiscal que afavoreix a Madrid. Proposant solucions que hauran de ser estudiades per a no seguir en eixa injusta situació que ens afecte a nosaltres, i que en el cas de Castelló, una vegada més és el de l’oblidada perifèria de la perifèria. I demanant al govern central que cedisca part de la gestió dels projectes tractors a les comunitats autònomes perquè els territoris puguen presentar projectes.

Sánchez en iguals termes, amb l’objectiu de tenir un 70% de la població vacunada amb els 3,4 milions de dosis més, els 10.000 milions d’euros per a afrontar el Repte demogràfic i el compromís del Govern en cedir la gestió de més de la meitat dels fons europeus a les autonomies. Encara falta per decidir què gestionaran els ajuntaments, però tot el nostre suport als presidents. És la manera impecable d’enfrontar la greu situació que estem patint. Fent arribar al Govern les nostres inquietuds i la nostra problemàtica com a territori, parlar amb llibertat i articulant els òrgans de què disposem per activar l’acció política.

Governança participativa

Consolidem així el nostre plantejament d’un bon govern, el de la governança participativa, en eixe procés de presa de decisions, de negociació de prioritats, dels valors expressats en eixe mateix procés i que acaba ensenyant la concepció necessàriament federalista del nostre estat, compost per diverses unitats descentralitzades, en aquest cas, les autonomies, que formen part d’un element unitari (l’Estat Espanyol), amb ordenament unitari que està per damunt de les mateixes, i amb unes competències, que de vegades són exclusives i de vegades compartides, per a regular les diverses àrees que afecten la vida de les persones.

És eixa governança participativa, un procés social i polític que promou la corresponsabilitat en la presa de decisions i la màxima horitzontalitat per garantir els màxims drets, i on hi ha una convicció que cada part vertebra la força orgànica de la societat en la qual vivim. La conferència de presidents està apareixent com la gran eina, el gran fòrum de debat, la millor manera d’ensenyar que l’Espanya plurinacional i orientar les millors solucions... és l’estat federal, que apareix, encara que sigue per la gatera i sense que ningú el nomene. Però, com les meigues, haver-las, hailas...

Secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló i diputat autonòmic