S’imaginen un dia sense riure? El somriure no hauria de faltar mai... forçat quan no tens ganes, contagiós a voltes, inevitable a sovint, però habitual.ui, les dones afganes tenen prohibit riure. I prohibit rebre educació; i prohibit treballar llevat d’un nombre mínim de doctores (que aviat serà zero ja que no les deixen estudiar) perquè a més, està prohibit que un home metge cure una dona. La llista de prohibicions és llarga. Tan llarga com vergonyosa i ens hauria de fer pensar si eixa igualtat plena que hi ha qui es jacta que tenim (les dones) és tan real quan hi ha llocs on estes bestieses es produeixen. I compte, no és l’únic Afganistan. Podem parlar d’Aràbia, d’Iran o de l’antany avançada Turquia, que avui rebutja la Conferencia d’Istanbul que garanteix drets a les dones.
Hem soterrat les dones afganeses en vida, i anem camí que escampe l’exemple. I no només per Orient Mitjà: a Sud-amèrica hi ha països on l’avortament és delicte fins i tot en casos de violació a menors, i ací veiem com un tenor que ha vexat i assetjat dones arreu de la seua carrera professional, després és ovacionat públicament en la capital del Túria.
Això passa; des d’Adan i Eva les dones som l’estigma del pecat, la sexualitat amb cames, i com l’home és feble, que no la carn, s’opta per ofegar les víctimes i alliberar el botxí. I se’ns ofega negant-nos drets humans que ens corresponen, i en Afganistan sota un burka que deixarà cegues les dones per l’esforç visual que han de fer al caminar, quan les deixen, darrere del marham o home de la família. I sense soroll, sense riure so pena de ser apallissades en públic.
No tinc ganes de riure, cap. Estic terroritzada, em falta l’aire, perquè a les nostres iguals les hem mort en vida. Igualtat? La propera volta que algú diga que tenim igualtat plena, podrem riure (encara) però d’ironia.
*Síndica adjunta de Compromís a les Corts
