El que estem fent ara al món, degradar la superfície, contaminar les aigües i emetre ga-sos d’efecte hivernacle està canviant el nostre planeta de forma danyina i perillo-sa». Estes paraules tan vigents van ser pronunciades en 1988 per Margaret Thatcher en una intervenció televisada que va passar bastant desapercebuda. En la campanya presidencial de 1989, el candidat republicà George Bush pare parlava de l’efecte Casa Blanca per frenar el canvi climàtic abans d’ocupar el despatx oval. Les seues declaracions d’in-tencions responien a la preocupació ja creixent fa 30 anys sobre els problemes ambientals, però mai materialitzades en res. Al contrari, en la Convenció sobre el Clima en Nordwijk de 1989 Estats Units i Gran Bretanya van trencar un possible acord internacional de reducció d’emissions, com es narra al llibre Perdiendo la Tierra, de Nathaniel Rich.

Este estiu, com ja és habitual, hem tingut varios reptes ambientals en l’agenda pública: les ones de calor, els incendis derivats, les inundacions i la contaminació de les aigües, en concret del Mar Menor. Tres conseqüències de la falta de polítiques de conservació del nostre ecosistema que han generat una esperançadora, però insuficient resposta de la societat civil. La prevenció d’incendis en les nostres muntanyes, l’augment de la seguretat davant pluges catastròfiques i la persecució de les activitats que contaminen les aigües són objectius dels quals és molt difícil trobar detractors. Però les polítiques que condueixen a eixos objectius són molt més controvertides. Les prohibicions de fertilitzants químics, les peatonalitzacions, les inversions en el sector primari i els entorns rurals en perjudici de les inversions en els grans nuclis urbans i el sector terciari són accions que generen molta més oposició.

No es tracta en absolut d’acceptar que les polítiques de mitigació del canvi climàtic i de conservació del medi ambient seran impopulars i per tant irrealitzables, ni tampoc de resignar-se al fet que les paraules estan descompassades amb els fets. El repte és ser capaç de combinar el consens científic i moral en un projecte polític que aglutine majories, fins i tot quan ixa majoria haja d’assumir canvis d’hàbit que, en còmput global, li porten amb més benestar i llibertat.

Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló