Allà per l’any 2000, encara allunyat de la política, vaig llegir La Via Valenciana d’Ernest Lluch, com a testimoni de l’estructura econòmica del País Valencià als anys setanta del passat segle. Un gran llibre, tot i que mai haguera pensat que tindria tanta rellevància en el futur, en el seu títol i en la seva intencionalitat, per a marcar un camí tan important per al socialisme valencià i per al conjunt del nostre territori, com així s’ha produït.

Perquè la via valenciana és tot un conjunt de plantejaments destinats a posar en valor el nostre territori i reclamar la quota d’individualitat que ens correspon i la corresponsabilitat equivalent per poder impulsar al territori en temes que són fonamentals i dels que Ximo Puig ha sigut bandera i avantguarda des de que va assumir al 2012 la Secretaria General del PSPV, i més tard, la presidència de la Generalitat.

Parlem del finançament autonòmic, de la cogovernança en la construcció d’un estat federal, del corredor mediterrani, del desenvolupament d’un pacte verd de transició energètica, de la creació d’un front citrícola, de l’augment de pressupostos per a la Comunitat Valenciana i de la major corresponsabilitat en la presa de les decisions que ens afecten entre la Generalitat i el Govern d’Espanya. Estos han segut els grans temes que el secretari general i president ha posat damunt de la taula per al millor encaix del País Valencià en el conjunt espanyol. I durant tot este temps ha trobat de la complicitat i sensibilitat del president del Govern per a portar-lo a terme, amb resultats visibles i de clar benefici per a tots els habitants de la Comunitat Valenciana.

En eixa línia, des del partit socialista entenem el gran canal de treball que s’obre per a la gent de les nostres comarques i hem contribuït i volem seguir fent-ho des de Castelló amb eixa via valenciana amb aquells elements que millor ens caracteritzen i individualitzen com a territori.

Ací, a la nostra província podem parlar de l’alliberament dels peatges a les autopistes, com a meta aconseguida, del treball en el corredor mediterrani i rodalies fins a Vinaròs, de l’impuls al turisme i dels sectors productius que envolta el taulell, del municipalisme, dels valors republicans, del repte demogràfic als municipis d’interior per al seu desenvolupament i del poder tenir una qualitat de vida adequada en terra d’emprenedors, de tenir polítiques socials justes per a la gent que ho necessita. Tot això és el pas de la via valenciana per Castelló, amb total treball de totes les administracions governades per socialistes.

Propostes

I ho seguim fent a partir de propostes, en moltes reunions en les que està tenint participació tota la militància de la província, des de la base, en un procés congresual sense precedents, que està destinat a integrar l’objectiu de via valenciana del PSPV i que tindrà un pes específic per a que el projecte de país, de Comunitat Valenciana, una vegada més, tingui el seu reflexe més proper al partit que més es pareix a la ciutadania, el socialista.

La via valenciana és aquell camí que els i les socialistes valencianes hem triat per explicar qui som, què volem i com volem relacionar-nos amb la resta de l’Estat per a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i ben integrats en un conjunt territorial plurinacional i riquíssim que es diu Espanya. Via valenciana, clar que sí, i amb parada a Castelló, endavant.

Diputat autonòmic i secretari provincial del PSPV-PSOE