Estos dies de pluja intermitent, que ens alerta de les alarmes que, desgraciadament, estan afectant el nostre territori, em ve al cap eixa frase que diu: «La vida no es tracta d’esperar que acabe la tempesta, sinó d’aprendre a ballar baix la pluja».
Crec que és una reflexió encertada per als temps que ens toca viure, d’especial dificultat, i més quan l’índex de vacunació que portem a l’estat espanyol, amb 70 milions de dosi subministrada i més de 36 milions de persones amb pauta completa, --el que suposa més del 76% de la població--, i Castelló, amb el 88% vacunat, ens converteix en un dels països que més i millor han lluitat contra aquesta malaltia, i ha posat en vista la capacitat d’una societat, la nostra, en organitzar-nos perquè aquestes xifres foren possibles. Lluny queden ara les veus agoreres que deien que al 70% de vacunació no s’arribaria ni tan sols a finals d’any. Novament, la dreta, els que no creuen en la capacitat d’aquesta societat en aconseguir fites positives, es torna a trobar davant del seu espill de la veritat de les dades. I ahí és on ens trobem, amb les diverses maneres que podem tenir de fer front a una crisi i la importància del model de societat que triem per poder afrontar-la.
Ho va dir molt bé el president Ximo Puig dissabte a Castelló: «El neoliberalisme ha mort». Amb polítiques neoliberals no haguérem pogut liderar la recuperació i la superació de la crisi. Hem de constatar, amb la realitat dels fets objectius, que la dreta ha perdut aquesta batalla, perquè les seues receptes del «sálvese quien pueda», no funcionen. És inútil. Hem de caminar junts. S’ha revalorat el paper de l’estat del benestar. Europa s’ha vist reforçada. Necessitem una eixida cohesionada que permeta que eixim adequadament de la catàstrofe.
El missatge pessimista el deixarem en mans de la dreta, de l’extrema dreta i de totes i tots els que la vullguen acompanyar. El missatge progressista és de creure en la humanitat, les seues possibilitats i de créixer junts, com ha segut la vacunació i la superació de les dificultats. Si la resposta a esta crisi haguere segut la de la crisi anterior, sense ERTOS, sense ajudes, o sense coordinació dels països per trobar les millors fórmules amb la vacunació, haguere segut un desastre.
Reposta conjuntural
La pregunta no és si el neoliberalisme ha fracassat, perquè ha fracassat. La pregunta és si la socialdemocràcia aprofitarà la situació per a donar una reposta conjuntural, que ja ho ha fet, i crec que estem en la millor de les posicions perquè així siga. No podem caure en el desànim i admetre eixa rèmora de què els nostres fills i filles viuran pitjor que els seus pares i mares. De cap manera. Viuran pitjor o millor en virtut del que nosaltres serem capaços de construir com a societat. I volem que siga millor vida.
És entendre al pensador Pinker quan diu, en la seua aposta per la ciència i la raó, que compartim, que la majoria de la gent estarà d’acord en el fet que la vida és millor que la mort; la salut és millor que la malaltia; l’alimentació millor que la fam; la pau millor que la guerra; la felicitat millor que la misèria. I tot això es pot mesurar i s’ha incrementat al llarg dels anys. Això és progrés. Això és socialdemocràcia. I en eixa línia estem.
En despesa social, nosaltres, la Comunitat Valenciana, sense finançament adequat, estem per damunt de la mitjana i Madrid és la pitjor. És una batalla irrenunciable. És incòmoda, costa donar-la, però el vent està a favor, i les dades objectives ens avalen. Eixirem del pitjor moment de la pandèmia per entrar en la millor època futura de les generacions venidores. I això, sense dubte, és saber ballar baix la pluja.
Diputat autonòmic i secretari provincial del PSPV-PSOE de Castelló
