Aquest diumenge celebrem la Jornada mundial del migrant i el refugiat sota el lema Cap a un «nosaltres» cada vegada més gran. Es tracta de prendre consciència de la situació del món davant el desafiament de les migracions per a afrontar amb ulls de fe aquest fenomen; per a respondre amb actituds cristianes als desafiaments que se’ns presenten; i per a descobrir les oportunitats que les migracions ens ofereixen de cara al futur, superant els temors que ens envaeixen davant un fet cada vegada més present en la nostra societat.
En el seu missatge, el papa Francesc ens convida a contemplar el fenomen de les migracions a la llum del designi de Déu, que «va voler santificar i salvar als homes no individualment i aïllats, sense connexió entre si, sinó fer d’ells un poble perquè el conegués de veritat i el servís amb una vida santa» (Vaticà II, Constitució sobre l’Església, 9). El Papa ens situa davant l’horitzó de la fraternitat humana i ens convida a superar la temptació de quedar-nos en un «nosaltres» petit, reduït per fronteres o interessos polítics i econòmics, que tendeixen a excloure als «altres»; i a substituir-lo per un «nosaltres» capaç d’abraçar a tot ésser humà vivint com a germans, compartint la mateixa dignitat que Ell ens dona.
Aquesta perspectiva ens ofereix la clau per a superar les actituds individualistes, que espontàniament afloren en el nostre interior davant els constants fenòmens migratoris en un món plagat de catàstrofes, guerres i conseqüències del canvi climàtic que obliguen a molts a sortir de la seua terra, no sols per a trobar una vida més digna, sinó també, simplement, per a poder viure.em d’aprendre que tots estem interconnectats, que compartim destinació i viatge, i que si els éssers humans no estem units perirem junts.
Veient a la humanitat com una única família de germans és com aprenem de veritat el que significa la catolicitat de l’Església i a fer-la vida. La catolicitat viscuda ens ha de portar a no convertir les diferències en divisions; a afrontar el diàleg intercultural com a oportunitat d’enriquir-nos mútuament; a créixer com a Església on tot batejat, allà on es trobe, se senta membre de ple dret de la comunitat eclesial local; a comprometre’ns perquè les nostres comunitats siguen obertes a tots. Estic convençut que aquesta actitud acaba enriquint la vida de la nostra diòcesi i les parròquies.
Essent més catòlics aprendrem a viure junts en harmonia i pau; afavorirem una cultura de la trobada; superarem els prejudicis; contribuirem a què el món vaja sent cada dia una vertadera família; i el «nosaltres» caracteritzat per l’egoisme serà substituït per un «nosaltres» que inclou a tots, fent realitat el «somni de Déu»: que tota la humanitat siguem una única família.
*Bisbe de Tortosa
