Fa uns dies parlàvem d’un tema que preocupa a molta gent: LA DESPOBLACIÓ. En ell fèiem uns apunts, del que ens pareixia convenient per portar endavant una tasca d’aturament i regeneració poblacional i econòmica dels pobles. Ara tornem al tema de la sagnia que deixa buits als pobles de l’interior de Castelló i apuntem alguna cosa més que, d’alguna manera, podria ajudar a revertir-la. Tot alló que vaig considerar necessari en l’article anterior cal portar-lo a terme, i cal fer-lo amb les aportacions econòmiques necessàries, amb suficiència. No tan sols per cobrir les aparences, com si d’una almoina es tractara, sinó amb intel·ligència. Si parir solucions d’aquet tipus fora fàcil, qualsevol polític ho faria.
Al llarg de la vida, els suggeriments sempre son benvinguts. Fa més paper una indicació que un reprovament. Personalment vaig quedar satisfet quan un lector em va fer un comentari al voltant de l’escrit anterior. Em va agradar comprovar que la reflexió escrita no van ser paraules al vent, algú que estava a l’aguait les va agafar al vol. Com a conseqüència, l’amic Gregori Dolz, em va apuntar que em vaig deixar a la memòria unes qüestions que podrien suposar una ajuda. El vehicle per a que la resta de proposicions arribaren a la eficàcia. Concretament em va apuntar que seria significatiu parar compte en «la creació de mancomunitats de prestació de serveis entre els pobles d’una mateixa comarca o àrea geogràfica; Per exemple, la Mancomunitat dels Ports s’ha creat sols per potenciar el turisme a la comarca. Eixa mateixa Mancomunitat, podria ser també per prestar tots els serveis». Suposaria poder exercir la força de la unitat a l’hora de reivindicar els serveis necessaris, i reclamar a les entitats supramunicipals els fons necessaris per la prestació de tot tipus de serveis per als seus habitants.
La Mancomunitat significaria l’establiment de vies de comunicació de tots els pobles amb els centres assistencials comarcals, serveis de formació, magatzems de subministrament i d’altres. No necessariament tot en el mateix poble, però sí equidistant. Atenent les distàncies entre pobles dins d’una comarca es podria establir la possibilitat de desplaçament al centre mes proper.
Normes d’estricte compliment
En aquesta situació --i amb la finalitat d’evitar els entrebancs politics i el domini dels pobles mes grans per damunt dels drets dels xicotets-- caldria instaurar unes normes legals d’estricte compliment; alguna cosa que suposara un contrapès a les majories poblacionals. Impediria d’aquesta manera fer uns repartiments econòmics municipals, en inversió, gestió, i assistència de tot tipus, fonamentats en la pertinença a politiques de majories en els consells de gestió en perjudici de les minories.
Cal dir que es una excel·lent idea. Tanmateix aquesta no està lliure de dificultats, atenent les característiques dels politics actuals, quasi tots posseïdors d’actituds destructives envers la política del contrari. Independent que aquesta siga bona o acceptable. Ja sé que demano molt, potser coses impossibles: que la política i els que la regeixen actuen honradament; que hi haga garanties d’equitat; que predomine el servei als ciutadans per damunt dels interessos politics. Però com deia un dels lemes de maig del 68 Siguem realistes, exigim-los l’impossible. Sense que exigir l’impossible implique renunciar a lo possible.
Un altre problema que deu de tenir-se en comte serà com portar gent jove a viure i treballar. Es clar que primer es tindran que crear les condicions: comunicacions, vivendes, llocs de treball, serveis, incentius. Seria convenient escorcollar què és el que exigeixen el joves per tal que siga atractiu l’establir-se en un poble.
Llicenciat en Dret
