La grandiloqüència, sovint, només serveix per a disfressar complexos, manques o la necessitat de ser estimat de més. I així sembla produir-se a la població de Betxí.
Després de quasi dos anys sense cap tipus de despesa en matèria cultural per raons pandèmiques, el programa de festes que semblava preparat en primera persona per un alcalde amb dos treballs als quals no pot atendre en plenitud, va acabar resultant d’allò més pobra.
Com primer dels despropòsits les paraules del seu discurs per inaugurar la nova esplanada de la Muntanyeta, dedicada a una persona sense vinculació amb Betxí, només per la seua condició d’organitzador d’aplecs nacionalistes fa ja un segle.
De la resta dels actes festius previstos, lamentar, com no, la descoordinació horària del castell de focs i la limitació d’assistents per penya a l’ofrena al Crist, malgrat ser a l’aire lliure; un Crist que ni tan sols va ser iconografiat en el tapís.
Tampoc en el taurí el programa ha oferit lluïment, impedint la substitució del bou dels Quintos 2020 després de presentar un defecte en una de les cames. No semblava tampoc, en aquest cas, un problema d’economia, ja que els assistents als actes taurins es van veure obligats a pagar el seu abonament procurant uns ingressos extres al consistori.
No menys greu ha acabat resultant la no autorització de casals festers amb la justificació que no es podia controlar l’aforament als mateixos, recloent-se la festa en casals il·legals en els quals la policia no tenia accés. I per descomptat als carrers, escenari de multituds protagonistes d’algun vandalisme.
Els socialistes de Betxí coneixem el nostre poble i opinem sobre la seua idoneïtat, però l’alcalde pluriocupat encarna millor el rol del sord que només s’escolta a si mateix.
Portaveu del PSPV-PSOE de Betxí
