Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Jose Martí

A FONDO

José Martí

Foc a l’Espadà

Cal gestionar el bosc, perquè una hiperprotecció desmesurada causa també desprotecció

Era 14 d’agost, plena canícula estival, i hi havia foc a l’Espadà. Un foc que recordarem molt de temps. Dos incendis a l’Espadà que van tenir una resposta immediata. Multitud d’efectius aeris i terrestres, una coordinació magnífica del Consorci Provincial de Bombers i el que haguera pogut ser una gran tragèdia, va resultar una desgràcia, per descomptat, però dimensionada i recuperable. Ara bé, seria important no caure en aquella dita, que «els arbres no ens deixen veure el bosc». Els arbres del gran nivell alcançat pels Serveis d’extinció d’incendis de la Generalitat i la Diputació, no han d’ocultar que des de fa anys i governant administracions de diferent color polític, al nostre parer i al de molta gent que viu al territori, la gestió forestal és millorable.

Noli me tangere («No me toques») són les paraules que Jesucrist dirigeix a Maria Magdalena després de la seua resurrecció. Al llarg de molts anys la política forestal s’ha reduït a un permanent «Noli me tangere». En el que jo conec, que és la Serra d’Espadà, això ha fet que un bosc mediterrani que sempre ha sigut tocat, és a dir, gestionat, s’hagi transformat en una selva, una superfície forestal hiperdensificada i una torxa perillosament inflamable.

Qualsevol vell sentenciós dels nostres pobles ho té clar: «Més prompte o més tard es cremarà». Cal fer tot el possible perquè la seua terrible sentència no es complisca. Cal gestionar el bosc, una híperprotecció desmesurada causa també desprotecció. La Serra d’Espadà sempre ha estat gestionada, de manera immediata, tal vegada, no reflexionada, però gestionada: hi ha hagut compra de pins, ramats d’ovelles i cabres al terme, tala del mont baix per a fer gavelles que anaven als forns de les fàbriques, camps de figueres, oliveres, ametllers, garrofers, etc. Ara, cal cuidar la sostenibilitat i controlar mediambientalment les activitats, per descomptat, però cal actuar. Dins del bosc hi ha molts boscos i no és el mateix el cor del bosc replet de sureres i altres especies protegides --una vegetació septentrional de rodeno única a Europa-- com el bosc sobrevingut, replet de pins, repobladors d’espais de cultiu abandonats. Hi ha més superfície forestal que mai, i una bona gestió passaria per facilitar la recuperació de cultius tradicionals com a part d’una biodiversitat que s’està perdent irremissiblement.

Sortosament al Parc Natural de la Serra d’Espadà estem en bones mans, el seu director conservador és una persona que té molt clar que hi ha que cuidar el territori i a a la gent que hi viu. Darrerament s’estan fent accions de prevenció importants: les brigades del parc i les de mitigació de la Diputació i la Generalitat estan netejant constantment, es vol treballar en zones ZAU partint de les pistes forestals i netejant al seu voltant, però cal anar més enllà. Les nostres carreteres estan cercades de pins i és urgent, quan la carretera és l’única eixida del poble, netejar els seus voltants perquè no es transformen en barreres de foc que puguen impedir l’evacuació. Cal actuar! Les imatges que els darrers anys hem vist a Portugal o Grècia són senyals que criden a una actuació immediata. En un escrit dirigit a l’alcaldia un veí de Suera donava la veu d’alarma: «El Parque natural de la Sierra de Espadán es un espacio cuyo ámbito está protegido por una figura normativa para preservar los valores naturales. Pero observo la escasa dedicación presupuestaria por mantener limpia la carretera, es como si el pino fuera un árbol sagrado que no requiere intervención; el adecuado saneamiento de las ramas de los pinos que caen sobre la carretera y una permanente labor de desbrozamiento del sotobosque en la parte de los arcenes permitiría disponer de más metros despejados a un lado y otro de la vía de comunicación, logrando con ello grandes ventajas, que la carretera se convierta en vía de evacuación segura en caso de incendio forestal, actuar de cortafuegos destinado a parar las llamas y permitir el acceso seguro para el personal terrestre dedicado a la extinción de las llamas». El que argumenta el veí pareix molt raonable, els responsables polítics hem de fer possible dur-ho endavant.

President de la Diputació de Castelló

Compartir el artículo

stats