Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Ignasi García

La clave política

Ignasi Garcia

Dos cares de la mateixa moneda

Pel bé de la democràcia, Calero ha de dimitir

Sembla ja una tradició, en la desfilada militar en honor a la monarquia, el públic va decidir abuchear al presidente del Gobierno. Fins ací res de l’altre món, la gent té dret a expressar les seues opinions, però com reflexionava una periodista radiofònica, el problema no és el què, sinó el per què. Perquè eixos xiulits i insults no eren per una política concreta, sinó per ser qui era, perquè des de certs sectors de la dreta, s’ha venut l’idea trumpiana de govern il·legítim.

Açò a nosaltres no ens ha de venir de nou, des de fa dècades el 9 d’Octubre a València, el feixisme escridassa als representants públics d’esquerres, sempre ha passat de llarg aquesta situació fins que ha arribat a Madrid, i aleshores ha saltat a la palestra.

I és que si ens creguérem el pluralisme polític, la democràcia i la llibertat de vot, els governs de coalició serien això, coalicions de diferents opcions polítiques, però com hem vist els darrers anys, el bipartidisme ha preferit repetir processos electorals que negociar i arribar a acords. «En España no se negocia, se presiona».

En poques paraules, s’ha preferit criticar directament a qui està ocupant el poder, el gobierno Frankestein, en volta de criticar o qüestionar les seues polítiques, i això per què? Perquè al igual que Vargas Llosa, pensen que no haurien d’ocupar poder, que hi ha que votar bé, o siga, com ell creu...

I entre mig de tota aquesta irresponsabilitat floreix l’antipolítica, la que diu que no hi ha ni rojos, ni blaus, sinó sols espanyols, que diu que l’espai ha de ser neutre, i que les polítiques no han de tenir cap ideologia, però clar, quan preguntes que cal fer, que és la neutralitat, o que és la política sense ideologia, la resposta és clara: la seua, la única i vertadera, i els demés a la presó.

I si bé, aquests personatges són ben perillosos, també ho són, i fiquen en perill tot el nostre sistema democràtic, sols per les seues ansies d’ocupar tot el poder, aquells que confonen partit i institució. Aquells que vol utilitzar els actes institucionals sols per als seus i canvien el protocol sobre la marxa, sense adonar-se, que per damunt de la seua propaganda, està eixe espais de la institució que fica en comú diverses opcions, fomentant la convivència i la discrepància, però també les relacions humanes necessàries per eixir d’aquest cercle viciós. No és excusa per ningunejar als representants públics.

I és que una cosa és l’espai polític de partits, i altre l’espai institucional, per això, que la Delegada del Govern de Pedro Sánchez, la senyora Gloria Calero, aprofite cada oportunitat que té per confrontar amb Compromís, en volta de garantir el dret de manifestació o assegurar-se que les inversions compromeses pel govern central arriben al País Valencià, esgarrifa, perquè la seua actuació no és molt diferent del que no accepta el resultat electoral i deslegitima al govern. Pel bé de la democràcia, Calero ha de dimitir. 

*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament i a la Diputació de Castelló

Compartir el artículo

stats