Llibertat o imposició religiosa?

El passat divendres un fort colp ventava els pilars de la democràcia espanyola, ocorria en Castelló, on un jutge obligava a retirar els llibres sobre temàtica LGTBI que la regidoria de Feminismes i LGTBI havia repartit als seus instituts.

Quan aquest titular aplegaria a Europa i a la resta del món, molts pensarien si havia tornat la dictadura de Francisco Franco, on la censura estava a l’ordre del dia.

Es veu que defensar els drets de les persones LGTBI, defensar la Igualtat de gènere pel fet que TOTS SOM IGUALS, independentment de la nostra condició sexual o de si som homes o dones, ara és «voler imposar una ideologia» i «ser uns radicals en contra de la religió catòlica».

Doncs miren, NO, resulta que eixos postulats no representen a la majoria de cristians, i ja està bé d’alçar-se en el nostre nom! Per a començar perquè és antievangèlic, no oblidem que «tots som iguals davant de Déu». Em sembla indignant que hi haja persones que en nom de la «llibertat religiosa» i la seua defensa vulguen discriminar a altres persones per la seua condició sexual.

La religió al final és una opció de vida personal, i la nostra constitució diu que s’ha de garantir la llibertat religiosa. Però clar, una cosa és garantir-la, i altra molt diferent és imposar-la, anant aleshores en contra de la mateixa Constitució Espanyola.

Mai l’estat ni les seues institucions han d’imposar cap religió, i molt menys si el que s’imposa és només un corrent radical dins la religió cristiana, en la que no estem tots representats. Açò no és respectar cap llibertat religiosa, és vulnerar els drets de les persones i la seua llibertat per a estimar-se. No oblidem que la llibertat és la capacitat d’escollir, mai permetrem que la dreta rància d’aquest país la convertisca en la capacitat d’imposar el seu pensament. Això té un altre nom, DICTADURA! H

*Diputada per Compromís a les Corts

Suscríbete para seguir leyendo