Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Ernest Blanch

AL CONTRATAQUE

Ernest Blanch

La vocació dels i les mestres

Fa un temps vaig vore a l’actriu Candela Peña elogiant el treball del professorat arran de l’assistència d’una mestra d’educació infantil com a públic en el programa La Resistencia. Ella va recordar —i nomenar— algunes de les seues professores i a mi també en va vindre al cap el nom d’alguns dels meus que encara recorde i que tant m’han aportat com a persona i com a professional. A l’escola, a l’institut, a la universitat… En tot el procés educatiu he notat la implicació de totes i tots ells en la meua educació, en fer de mi —i de la resta d’alumnat— persones de bé, educades, crítics i formats. Peña feia al·lusió a la paciència, beneïda paciència, que pareix que mai perden, i que es digne d’admirar. Són a elles i ells, totes i tots els docents, a les i als qui vull fer un reconeiximent sincer per la seua tasca.

La relació entre els docents i l’alumat ha evolucionat cap a una educació curricular però també emocional. Les i els mestres són autoritat i són també una persona de referència per als nostres xiquets, xiquetes i joves, per això, penso que ser mestre o mestra no és fàcil. I per això cal fer este reconeixement al treball que han fet i estan fent per les persones del futur. Han estat en l’educació, amb participació i creativitat, en detectar dificultats o problemes en l’ensenyament, però també en gestionar casos d’assetjament, discriminació, maltractament i violència masclista. Han estat a tot. I ara s’ha sumat la gestió de la pandèmia.

Exemple per a la societat

Quin dubte cap que la comunitat educativa, junt amb l’alumnat i les famílies, han segut tot un exemple per a la societat. Han segut els centres educatius els que millors xifres han llançat durant el curs escolar pel que fa a contagis. La setmana de més contagis només va suposar el 0,8% dels estudiants de la província i l’1,4% dels docents, i el 98,4% dels grups va fer classes presencials sense problemes. Sens dubte, un èxit que no haguera estat possible sense els docents. Prendre la temperatura, el llavat de les mans, les classes bambolla, la distància social, els torns al menjador, les entrades i les eixides han format part d’eixa nova normalitat dels mestres. I, com sempre, han estat a l’altura.

A les escoles, a les escoles d’infantil, els centres rurals, als instituts, les Formacions Professionals, educació especial, a la universitat… Totes i tots haveu fet un gran treball. Per a moltes persones, el treball pot ser una obligació, per a altres, vocació, però per als i les mestres és autèntica passió. Per a elles i ells, els nostres fills i filles, són important.

Conscients de tot el que açò suposa, des del partit socialista s’ha fet un gran esforç per facilitar la contractació de més personal docent, reduir la ràtio i facilitar que este acompanyament i esta relació entre docent i alumnat puga ser més fàcil. Així mateix, cal recordar que la Comunitat Valenciana va ser l’única autonomia que va elaborar un pla de tornada a l’escola consensuat amb el professorat i els sindicats educatius. Perquè no entenem que cap qüestió, i més en una matèria tan fonamental com és l’educació, es gestione sense comptar amb les parts implicades, i la comunitat educativa, ho és. L’escoltem, la valorem i posem en marxa les seues propostes.

Com a fill i net de mestres, he viscut eixa entrega. L’evolució en la manera d’ensenyar a les aules ha segut constant i positiva, però la passió de la qual parle, ha estat sempre, des de l’origen de la funció docent. D’eixa preocupació naix, precisament, eixa evolució. Sou un pilar fonamental en la nostra societat. Gràcies per la vostra tasca i dedicació en el dia a dia per formar les generacions futures. Teniu tot el nostre reconeiximent. Malgrat les possibles crítiques, hi ha amor per l’ensenyança. Gràcies infinites.

Secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló i diputat autonòmic

Compartir el artículo

stats