El 28 d’octubre de 2021 passarà a la història com una gran data per al municipalisme. La data en què el projecte de llei del fons de cooperació dels municipis i entitats locals menors de la Comunitat Valenciana es converteix en realitat. Amb el Govern del Botànic. Amb el partit socialista. És la màxima expressió de la nostra aposta pel municipalisme, eixe que tants enarboren uns, però que sols defenem els que realment gestionem per oferir a la ciutadania un millor futur, a través dels seus propis ajuntaments, i governe qui governe.
Amb aquesta llei --i així ho vaig defendre en el plenari de Les Corts previ a la seua aprovació-- es garanteix la suficiència financera de les entitats locals i potencia la seua autonomia local, perquè els donem la confiança per a fer el que vulguen fer, i la llibertat de ser el que vulguen ser.
Confiança en que el que decidiran serà el correcte, en que ells saben el que més preocupa als seus veïns i veïnes i en que duran a terme el que han dit que faran. I llibertat per a decidir el destí dels diners que reben de les institucions, per a fer el que el seu municipi puga necessitar. Per a dir no a una piscina si el que necessiten és millorar un parc infantil, o per a dir no a un parc infantil si el que necessiten és una piscina.
Confiança i llibertat. Ni més ni menys. Perquè no cal més. Perquè donar confiança i donar llibertat als municipis ha mostrat tenir èxit. En primer lloc, perquè estem omplint una reivindicació històrica del municipalisme valencià, que demandava des de fa massa dècades un finançament d’acord amb criteris objectius. En segon lloc, perquè es pregunte a qui es pregunte, cap dels municipis beneficiaris està disposat a perdre eixa assignació. I en tercer lloc, perquè este fons ha fet guanyar qualitat de vida dels habitants d’aquests municipis, i això, és una de les raons per les quals fem política.
Un acord de totes les forces polítiques
És per això que encara no s’entén el veto del PP a este fons. Un fons que surt d’un acord de totes les forces polítiques en l’any 99, que s’incorpora a l’Estatut en la reforma de 2006, i aquest govern el posa en marxa després de 20 anys. El PP torna a demostrar que sols està per a malmetre, des de l’oposició, allò que es fa des del govern. Però els convide que pregunten, als municipis on governen, el que els seus alcaldes i alcaldesses opinen del fons de cooperació municipal. Que pregunten si voldrien eliminar-ho. La resposta és clara. Diàfana. Incontestable. No el llevarien. Així els ho han manifestat, inclús, i els han deixat en l’estacada.
Els ajuntaments del PP mai s’haurien imaginat obtindre tants recursos com els que estan rebent amb el fons posat en marxa pel Consell de Ximo Puig i la Diputació de José Martí. Però és així. Mai han rebut tants diners com ara. La realitat és eixa: el fons de cooperació és un gran encert que posa fi al model clientelar i de prebendes.
Per què quina classe de govern castiga als territoris que no el voten com, vergonyosament, ha sigut durant molts anys en aquesta comunitat? Nosaltres no. Un exemple és que el fons ja ha repartit més de 200 milions d’euros des de la seua posada en marxa, i ho ha fet sense cap mena de discriminació política, aplicant uns criteris objectius. Nosaltres estem amb el municipalisme, amb la gent que treballa per a fer del seu municipi un lloc millor. Jo crec en el municipalisme. Perquè això significa estar molt més a prop de la gent, de les seves necessitats, de les seves preocupacions i del que poden demanar-nos com a polítics, independentment de les nostres sigles polítiques. I així, és com crec que hauria de ser la política. Desitjo que el PP també ho crega.
Secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló i diputat autonòmic
