Aquesta setmana es celebra a Glasgow la cimera pel clima. Supose que ho han vist a les notícies i supose que els sonarà el tema, doncs abans ja s’han celebrat cimeres a Kyoto, Rio de Janeiro o París. Espais de debat, on és pretén prendre consciència d’una veritat incòmoda. Però també marcar objectius per als estats, en base a les realitats científiques i amb la mirada en mitigar les afeccions del canvi climàtic generat per l’home, perquè no podem parlar d’aturar una realitat que ja vivim.
Vaja per davant que aquesta cimera no és una sorpresa, ja fa temps que els estats han assumit que s’han de celebrar per veure com avança el tema i si estem complint davant l’emergència climàtica o sols fent greenwhashing amb polítiques que per molt que li fiquem els mots verd i sostenible, estan ben lluny de afavorir una transició ecològica que ens permeta garantir un món saludable a actuals i futures generacions.
La cimera de Glasgow comença amb un panorama prou més que preocupant: en aquests anys no sols no hem complit amb els objectius que ens vam ficar en les anteriors cimeres, sinó que, a més, els estudis científics conclouen que els objectius de l’anterior cimera no eren suficients per evitar una pujada de temperatura global desastrosa.
No hi ha un planeta B
I amb aquesta situació, ens veiem en l’obligació de recordar l’obvi. Que no hi ha un planeta B, que o tenim cura d’aquest, o no hi ha alternativa. Que per molt lluny que ens parega que estan els efectes del canvi climàtic, i per molt que ho negue el primo de Rajoy, la realitat és molt més dura.
Fenòmens meteorològics extrems, llargues sequeres, crisi de matèries primeres i dels combustibles, temes que acaben afectant el nostre dia a dia, i fins i tot el nostre lloc de treball. Urgeix que no continuem mirant cap altre costat, ni eludim cap responsabilitats, ni carreguem sempre en les noves generacions allò que és responsabilitat nostra.
Per mi, el més greu de tot açò, és que els responsables d’aquesta situació de crisi climàtica, que haurien de ser els que més esforços feren per donar-li la volta, deixen la responsabilitat de solucionar el problema als joves, qui no són culpables. Com comentava Íñigo Errejón, si la gent que ha de donar una solució als problemes del canvi climàtic en la cimera de Glasgow tingueren la meitat d’edat, seria molt millor.
I justament perquè açò no és un tema de futur, sinó de present, en Compromís hem assumit la responsabilitat de les àrees de sostenibilitat en les institucions, per caminar cap a l’economia circular, eixir de l’usar i tirar i no omplir el món de fem. Per apostar per una transició energètica de producció neta, sense emissions de CO2.
Perquè no hi ha opció si volem un planeta viu, i perquè l’únic projecte de present i futur passa per les nostres polítiques verdes, aquesta setmana tenim la mirada en Glasgow.
Portaveu de Compromís a l’Ajuntament i Diputació de Castelló
