Yolanda Díaz és el fenomen polític del moment. La vicepresidenta segona és des de fa uns mesos la referent d’Unides Podem i des de la seua gestió del Ministeri de Treball s’ha convertit en peça clau per mantenir els governs progressistes davant l’ofensiva cultural de la dreta, vitaminada pel desgast de la pandèmia. Díaz és la ministra millor valorada, la líder política millor valorada i en el CIS d’octubre millorava la valoració de Pedro Sánchez fins i tot en l’electorat de l’escala ideològica 3, 4 i 5, el tram on el Partit Socialista té més diferència respecte a Unides Podem. No guanya a Sánchez, això sí, en la pregunta per la preferència per ocupar la presidència del Govern. L’electorat de centre-esquerra valora millor a Díaz, però no la veu com a presidenta, encara.
Unitat no uniformada
Les claus de l’èxit són dos: la seua valenta gestió en la cartera de Treball. Després de pràcticament tres dècades de desencant entre l’esquerra política i el seu subjecte polític natural, les classes treballadores assalariades, les pujades del Salari Mínim, la gestió dels ERTO i la derogació de la reforma laboral envien el missatge que les institucions estan recuperant el conflicte de classe per defensar al treball enfront del capital. La segona clau, i no menor, és l’estil de Díaz: tots els que hem coincidit amb Yolanda destaquem la seua capacitat de diàleg i la seua capacitat per abordar les diferències, un estil que no és impostat, sinó convençut, i per això ara parla amb credibilitat d’unitat no uniformada. Eixa aposta per la pluralitat l’ha portada a reunir un gabinet d’enorme talent que és corresponsable del seu èxit, amb perfils de trajectòries distintes, un equip que demostra la seua capacitat per rodejar-se fins i tot en el seu equip més proper de mirades plurals.
Yolanda Díaz està empenyada en oxigenar l’espai d’Unides Podem davant el nou cicle electoral, conscient que cal recuperar el pols perdut des de 2015 per mantenir els governs d’esquerres i accelerar les transformacions que necessita el país, fins i tot si cal anar més enllà de les marques actuals, que són ferramentes i no fins en sí mateix. Caldrà recuperar l’altura de mires d’eixe moment i la generositat amb l’experiència adquirida per rearmar un projecte de majories que busque transformar el país de soca-rel. L’alternativa, com sempre, és que la nostra gent, les classes treballadores del país, visquen pitjor.
Portaveu de Podem EUPV a l’Ajuntament de Castelló
