Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Paco Navarro

AL CONTRATAQUE

Paco Navarro

Il·lustres castellonencs

Vaja per davant el meu reconeixement a tots aquells que treballen per tal de restituir l’honorabilitat i els drets de totes aquelles persones que sofriren la repressió, essent assassinats, empresonats o menyspreats durant, i posteriorment el colp d’estat i la guerra. L’acusació i condemna d’aquells personatges que dictaren normes, ordenaren accions, les consentiren quan estava en la seua ma evitar-les. O tal vegada voluntàriament redactaren informes, denunciant i delatant d’altres de deslleialtat, traïció altres I motius. O tal vegada també actuaren en detriment de qualsevol dels drets reconeguts a les persones. Aquets no poden estar en cap lloc on puguen rebre homenatge per eixos actes.

Dita la qual cosa considere que el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica ha fet un informe amb una llista de persones que exerciren càrrecs de responsabilitat política, finalitzada la guerra incivil, amb la pretensió d’esborrar els seus noms dels carrers i escoles de Castelló. En ella inclouen entre d’altres a Lluís Revest i Corzo, Angel Sánchez Gozalvo, Manuel Segarra Ribés, Jose Clarà Piñol, Vicente Altava i Vicente Traver Tomàs. Il·lustres personatges de la cultura, la medicina i l’arquitectura de Castelló. Afirmen en l’informe que son il·lustres perque s’aprofitaren del seu càrrec franquista: el que feren per la cultura, formava part del càrrec exercit, i de la inequívoca lleialtat al règim. Aixó es diu pixar fora el test. Des de quan el regim de Franco va procurar per l’idioma, la cultura, la investigació mèdica, o el manteniment del patrimoni cultural i arquitectònic de Castelló? Sembla ser que per als autors de l’informe, el treball, i les accions de Lluís Revest, Angel Sánchez i Manuel Segarra que anaven en contra de tots els pronunciaments i línea política dels vencedors, no son bastants per a restituir, si és que cal, la seua honestedat i decència, en pro de la cultura o el coneixement. Els reconeixements internacionals dels metges Jose Clarà i Vicente Altava no son suficients, perquè foren concejals, i formaren part de comissions de depuració. Així, sense més anàlisi de la seua participació. Vicente Traver, incansable crític a la manca de conservació del patrimoni constructiu de Castelló, resulta que la acusació és que «va restaurar o reconstruir esglésies i no han trobat actes humanitaris en favor de les víctimes».

Rememorats i recordats

Al llarg de 70 anys, han estat rememorats i recordats per l’exercici de les seues professions i aficions, fets incontestables reconeguts pels propis acusadors. Sempre en benefici d’una població, de la cultura, la salut i el benestar d’una ciutat que necessitava d’homes com ells per superar la misèria de tot tipus en la qual altres ens van enfonsar.

D’alló que tinc coneixement i m’assabentat, de lo recaptat i l’informe no puc deduir que s’enriquiren, si es que ho feren aprofitant-se dels càrrecs. No consta que medraren professionalment per causes distintes als seus coneixements i el seu treball. No consta la seua participació en accions que violentaren persones o que les seues firmes foren decisòries en tràmits; o que negaren auxili, si estava en la seua mà fer-ho a qualsevol persona que ho demanara. No he vist cap prova que demostre el contrari. Si les motivacions apuntades no són concloents, sols em queda pensar que els autors de l’informe han actuat més per revenja que per la justa restitució del reconeixement. Quan esborrem els seus noms dels carres i escoles i els retiren els reconeixements honorífics, el seu passat no serà esborrat: és el que és, amb tots els seus clars i obscurs, com tots els que visquérem llavors. Parafrasejant la cançó de Lluís Llach, cal assenyalar que «si la justícia es venjança serà en vergonya de la sang».

Llicenciat en Dret

Compartir el artículo

stats