Més o menys això és el que ha volgut donar a entendre l’Ajuntament de Montanejos i el seu alcalde quan ha suspès el concert de Tito Pontet perquè algunes de les seues cançons són en valencià. Que poden ferir la sensibilitat dels visitants, diuen. Imagine que si foren els Rolling Stones cantant en anglès, per eixa regla, també els hagueren vetat.
Fins ací hem arribat; molestem. La nostra llengua, la que hem mamat en casa, molesta. Molesta als visitants de Moncofa que munten gresca davant d’un espectacle de monòlegs en valencià, molesta als amos de Suquet de Rap, que criden a la policia si els parlem alguna cosa diferent a l’anglès o castellà. Molesta la nostra parla, molesta la nostra existència.
Jo mateix ho he patit a Les Corts Valencianes quan representants de l’extrema dreta diuen no entendrem perquè no empre el castellà en les meues intervencions. I el que havia de ser reprovat, que en seu parlamentaria es rebutge una llengua oficial, es converteix en reivindicació de llibertat quan del què es presumeix és d’ignorància.
La llibertat de la dreta, i de l’extrema dreta, passa per prohibir-nos comunicar-nos en la nostra llengua, per consumir cultura en valencià, per anar a la justícia a demanar que no puguem emprar el nom de País Valencià que com el de Comunitat, també s’arreplega al nostre Estatut. I que tal barbaritat siga promoguda per polítiques i polítics nascuts a casa nostra fa molta vergonya aliena.
Per això senyores i senyors lectors, vagen en compte. No lligen este article, no siga cosa que algú els vigile per damunt dels muscles i vullga muntar gresca perquè vostès lligen en valencià. Perquè la seua llibertat, la de dir no a la nostra llengua i a la nostra cultura, ha de prevaldre sobre la d’aquells i aquelles que vivim podent expressar-nos en dues llengües. Llibertats com estes recorden a repressions d’antics règims. Però miren, jo seguiré apostant per la convivència, i per la igualtat també lingüísticament. Perquè al remat, ací em pariren i ací estic.
*Diputada de Compromís a Les Corts
