El 17 de gener de 2014, al Teatro El Barrio del madrileny barri de Lavapiés, Pablo Iglesias presentava com un òrdago Podemos amb el qual volia ser un revulsiu perquè l’esquerra apostés per modernitzar-se i construir un projecte amb vocació de majories. Acompanyat per Teresa Rodríguez, Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero i Miguel Urbán, Pablo interpel·lava a Esquerra Unida, però també al aleshores emergent Partit X i a diferents moviments socials post-15M a unir-se no per sumar, sinó per multiplicar. Les similituds d’eixe acte amb el protagonitzat este passat dissabte per Yolanda Díaz a València al Teatre Olympia són nombroses, tot i que també les diferències.
El moment polític ha canviat molt, les condicions de partida disten molt de ser semblants a les que hi havia en 2014, no venim d’una onada de mobilitzacions que hagen polititzat a una nova generació com en eixe moment. Ara l’espai de la nova esquerra no ocupa un rol d’agitador social, sinó responsabilitats en els principals governs públics. Però els discursos d’unitat, de superació de les fronteres de les sigles i de la necessitat de noves formes de practicar la política de l’acte de Olympia me van recordar molt al que vam escoltar fa quasi 8 anys al Teatre el Barrio. Pero, sobre tot, la il·lusió i l’esperança que es respirava en l’ambient me van recordar molt al que vam viure amb el naixement de Podemos. Ada Colau va dir que «molta gent vam decidir que teníem que animar-nos».
Gent fent cua
Des de les 8.30 hi havia gent fent cua al teatre, l’acte començava a les 11.00. Yolanda va ser rebuda amb crits de «presidenta». «És el començament d’una cosa meravellosa», va dir la vicepresidenta del Govern d’Espanya. I també molt complicada. El procés d’escolta que va a iniciar ara Díaz haurà de sumar a diferents forces polítiques, algunes d’elles amb importants enfrontaments entre elles, que hauran d’incorporar-se amb generositat perquè puga ser un procés obert, i haurà sobre tot de ser capaç a parlar-li a la majoria del país que ha patit la pandèmia i la crisi econòmica i que té la sensació que les relacions de poder del país són inamovibles. És un repte molt complex, quin dubte cap, però com va dir Ada, l’acte de l’Olympia, com el del Barrio fa 8 anys, ens ha animat per encarar-lo amb la il·lusió que genera implicar-se en un moviment que pot transformar el país en el qual vivim.
Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló
