Les guarde. En aplegar a un congrés, el primer és l’acreditació. Ens fiquem eixa mena d’escapulari i a mi, que soc amic de guardar, m’ha donat per conservar-los. Estaven mesclats a un caixó de l’escriptori i ahir a l’aplegar del 14 Congrés dels socialistes valencians a Benidorm els vaig ordenar. Els anys, «tempus fugit», fan que en conserve uns quants entre conferències polítiques, congressos federals, autonòmics i provincials. Em vaig estrenar en 1999 a un Congrés extraordinari del PSPV-PSOE que va acabar a l’aurora i com el rosari del mateix nom. Després, les coses van anar millor, entre altres, vaig tenir la sort d’estar amb Zapatero en el 36 Congrés, any 2004, a Sevilla en el 38 Congrés (2012), que va guanyar Rubalcaba, encara que la delegació valenciana recolzàvem a Carmen Chacón, l’excel·lent de 2014 que va catapultar a Pedro Sánchez o el 40 Congrés que acabe de tenir lloc a València.
Aquest cap de setmana a Benidorm, el congrés era dels socialistes valencians i ha estat una clara reafirmació del lideratge de Ximo Puig, president de la Generalitat. Si es governa tot és més fàcil i les inevitables lluites internes queden més diluïdes. Els prolegòmens, el divendres, van estar molt bé. Tenint com a seu Benidorm no podia ser d’altra manera, un fòrum sobre turisme, magníficament conduït per Francesc Colomer, va mostrar les excel·lències del sector, les dificultats que ha travessat i les ganes de tirar endavant. Després el gran Zapatero, amb una conversa pública en Leire Pajín, va analitzar les dificultats i el reptes del present: feminisme, pacifisme, recolzament a la ciència i una reafirmació de l’universalisme cosmopolita, que comparteix totalment. Quan els problemes són globals, no busquem solucions parcials.
Maratoniana sessió
I el dissabte al matí, una maratoniana sessió d’inici del Congrés que van ser impagable. Dos detalls molt significatius: la Banda de Llíria va donar començament al Congrés tocant l’himne valencià amb una ovació clamorosa de tots els assistents i en les habituals salutacions fraternals va estar, a més a més, d’UGT i Comissions Obreres, ni més, ni menys, que Salvador Navarro, el president de la patronal. La plasmació, en viu i en directe, d’un dels majors guanys de la gestió de Ximo Puig al front de la Generalitat: el diàleg social. Uns gestos que escenifiquen la idea força del Congrés: «Per a la majoria, La nova via valenciana». El President Puig en la seua defensa de l’informe de gestió, que va ser aprovat per unanimitat, era molt clar en les seues intencions. Al 2012 va arribar a la secretaria general i es treballava pel canvi polític, al 2017, buscava ser la primera força política i governar, els dos objectius els va aconseguir; ara el 2021, el repte és clar: «la majoria, la transversalitat, superar les barreres partidistes, que el PSPV siga la casa gran on caben tots els valencians. Ni dogmatismes, ni essencialismes, sinó ser útils a la majoria, no a una part, sinó abraçar un ampli espectre de classes mitjanes i treballadores». Som un partit d’esquerres, socialdemòcrata, transformador de la vida de la gent, però aquesta transformació, aquesta veritable revolució, la fem des del BOE o des del DOGV, és a dir, des del govern, amb majories, cercant no la imposició, sinó la convicció. Des de l’esquerra, busquem no el centre polític, però si la centralitat social que permet amb eixes grans majories emprendre reformes que realment milloren la vida dels ciutadans. Som la socialdemocràcia clàssica que sap renovar-se i s’obri a noves demandes de la nostra societat: el feminisme, l’ecologisme i tot això ho fa sense perdre les seues arrels històriques que provenen de l’humanisme il·lustrat i que es plasmen en els bells ideals de llibertat, igualtat i fraternitat.
La llarga nit del dissabte al diumenge sempre es tanque en les esperades llistes que van ser recolzades per àmplies majories del 90%. El president Sánchez va tancar el Congrés amb un exemple de descentralització, la Plataforma Intel·ligent de destins turístics, amb una inversió de 130 milions anirà a Benidorm i també amb l’aposta clara per la reforma del finançament. Una reforma que no està sols en les mans del govern, sinó en el consens polític i territorial. Un consens que també la socialdemocràcia sap defensar i que està en el cor de la seua acció política, és el seu veritable escapulari.
President de la Diputació
