Si la temperatura del planeta arriba a augmentar 2 graus, Castelló patirà un procés de desertització greu. Si l’escalfament està entre els 2,5 i els 3 graus, tot el país viurà eixa conversió en un desert. L’impacte del canvi climàtic, però també de la crisi de la biodiversitat, de la crisi energètica i de la crisi de materials sobre l’economia serà enorme. Per això quan encara hui hi ha qui planteja la relació entre l’economia i el medi ambient com una dicotomia està fent trampes al solitari i en realitat el que està dient és que prefereix salvar l’economia a curt termini hipotecant i arriscant encara més el model econòmic futur.
La setmana passada dins de les Jornades Construint i Alimentant Alternatives de l’Ajuntament de Castelló vam escoltar a Adrián Almazán presentar l’informe Empleo y transición ecosocial, d’Ecologistes en Acció: un estudi sobre com s’hauria de moure el mercat de treball per assolir els objectius de reducció del 55% de les emissions de CO2 en 2030 fixats pel Pacte Verd Europeu.
Resultats tremendos
Els resultats són tremendos: el sector de la construcció hauria de perdre el 60% de les seues hores treballades; el sector transports, el 40%; el turisme, quasi el 20. Les oportunitats de generar ocupació també són molt clars: l’alimentació, el sector energètic, els treballs de cures i de serveis socials, el sector cultural i la gestió forestal. L’informe il·lumina molt clarament l’horitzó de futur cap al qual hauria d’avançar el nostre model econòmic si fos racional i entengués amb convicció que el canvi climàtic és una bomba de rellotgeria que dinamitarà tard o prompte la nostra matriu productiva actual.
L’economia, no obstant --i malgrat els intents de l’escola ortodoxa, de fer-nos creure el contrari-- no funciona per càlculs racionals, ni per normes infal·libles, sinó que és sempre resultat d’interessos oposats, d’apostes puntuals i per casualitats. Així que la velocitat a la que avancem cap a eixa economia perdurable en el temps dependrà de la capacitat d’eixos sectors d’esdevindre majoritaris, de les apostes públiques per conduir la transició amb convicció i de la força sindical per pressionar perquè eixe oasi en el desert climàtic siga prou ample i just perquè la majoria de les i els treballadors tinguen cabuda.
Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló
