Divendres passat vaig tenir l’oportunitat d’estar al Fòrum de Nova Ruralitat i escoltar la conferència de l’investigador del CSIC, Antonio Turiel, i els recomane que si tenen temps, entren en la web de Nova Ruralitat i invertisquen el seu temps veient i escoltant les conferències de les jornades. Són reflexions més que encertades i que des de fa temps uns quants, i cada vegada més, venim repetint.
D’entre totes les reflexions em vaig a quedar amb dues, i és que davant de la crisi climàtica i medi ambiental que hem creat l’ésser humà, hi ha dos realitats incontestables. Que la solució passarà per totes i tots, i ací no sols parle d’individus sinó també d’empreses i administracions, nacions i estats, i és que cadascú té un grau de responsabilitat diferent en la gran crisi climàtica que tenim i per tant caldrà que cadascú s’involucre i esforce. I la segona veritat incontestable, és que no sols la tecnologia donarà una solució als reptes que tenim davant nostre.
I aquesta segona part, no és un tema menor, aquesta setmana hem celebrat en el Paranimf de la UJI el segon Ecofórum, amb un format i ponents diferents al de Nova Ruralitat, amb punts de vista en alguns casos allunyats, però que coincidien en les reflexions abans esmentades. És cert, que en l’Ecofórum, les empreses compartien experiències de com inverteixen i innoven en tecnologia. Vam tenir inclús l’oportunitat de comprovar com el que fa un any eren projectes, ara ja són realitats, com la instal·lació d’energies renovables als terrats de les naus industrials, però tot i eixe desplegament d’innovació, la reflexió que el nostre estil de vida sofriria canvis i que no sols la tecnologia ens faria eixir d’aquesta, era més que evident.
Transició ecològica justa
I el fet que dos espais tant diferenciats coincidisquen en aquest punt: en canviar com produïm, com consumim, com llancem la brossa, com ens movem i com viatgem, crec que fica sobre la taula una pregunta. Com podem fer una transició ecològica justa? I aquesta paraula, justa, és cabdal en tot açò, perquè si després d’haver contaminat el planeta i haver exhaurit els recursos, algú és pensa que tot s’ha de solucionar amb diners, on els responsables de tot açò puguen seguir contaminant si tenen capital, s’equivoca i a més ens tindrà enfront.
Les crisis que se’ns venen damunt, i ja són una realitat, ens toca afrontar-les, per garantir la sostenibilitat del planeta. I la solució és ficar recursos, canviar conductes i normes. Invertir en aquesta transformació no accepta demores, no li valen els temps de la política mediocre, que ha hipertrofiat una burocràcia adormida, necessita de decisions valentes i canvis estructurals, en com ens comportem i que prioritzem en les nostres polítiques.
Ja veuen, els espais, els ponents i els plantejaments tenen diferents actors, però la emergència de la situació i els canvis que suposarà no és fiquen en dubte i ens obliguen a actuar.
Portaveu de Compromís a l’Ajuntament i Diputació de Castelló
