En el dia d’ahir a la Casa de la Cultura de Moncofa vàrem rendir homenatge a Vicent i a Bernardo, veïns de Moncofa que varen sofrir en les seues carns la tortura i, un d’ells, la mort al camp de concentració de Mauthausen en Àustria durant la Segona Guerra Mundial. Soc de l’opinió que el poble de Moncofa tenia un deute amb aquestes persones. Tant Vicent com Bernardo van sofrir la barbàrie nazi del camp de concentració de Mauthausen, Vicent va morir avui fa 80 anys, Bernardo va tindre més sort i va sobreviure.
Casi a 2.000 quilòmetres van sofrir el que no podem imaginar a mans del nacional sindicalisme. Van sofrir en la seua pròpia carn el que avui anomenen un genocidi. L’acte d’ahir ens ha d’ajudar a recordar comportaments que no es poden repetir, però que constantment, per desgràcia, es repeteixen. En el segle passat el Comunisme i el Nazisme van arrasar amb totes les persones, amb compatriotes o no compatriotes, que no pensaven com ells. Des de la revolució soviètica a principi del segle XX i amb l’arribada al poder del nazisme 20 anys després, les deportacions i l’execució de totes aquelles persones que no pensàven com el règim dominant es van tornar com alguna cosa normal en gran part d’Europa.
Però això per desgràcia no és cosa del passat, ho hem vist no fa massa temps en el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia en la propia Europa en la dècada dels 90 o no fa tant de temps en l’Orient Mitjà de mans l’estat islàmic. Inclús fa pocs dies la desaparició de l’esportista xinesa Peng Shuai en el que podem pensar que es un país avançat com es Xina simplement per denunciar que ha sigut víctima d’abusos sexuals per un exvicepresident del seu país. Per tot això és necessari que recordem a les víctimes de la barbàrie. Ningú som angelets, pot ser que Vicent i Bernardo tampoc ho foren, però el que van sofrir no devia haver-se produït mai.
Ara, nosaltres, tenim la sort de viure en el món democràtic que ens van deixar els acords de la transició, i és el nostre deure denunciar les actituds d’aquests tipus que per desgràcia es continuen produint avui en dia. L’utilització partidista del dolor mai no mos va a dur a res bo, fer actes pel record de la barbàrie deuria sempre anar lligat amb actes per denunciar eixa mateixa barbàrie indiscrimiada que es va produir en aquella època i que, desgràcia, continua produint-se al voltant del món. Crec que a més del merescut record també els devem lluitar contra la barbàrie vinga del costat que vinga.
*Alcalde de Moncofa
