Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Ignasi García

LA CLAVE POLÍTICA

Ignasi Garcia

Festes de carrer

Supose que, per la majoria de vostés, el 6 de desembre és el dia de la Constitució. Un festiu que, amb un poquet de sort es pot convertir en un pont, però per mi i un grapat de famílies de Castelló és la festa del nostre carrer.

Al centre de Castelló, trobem l’ermita urbana de Sant Nicolau, al carrer Amunt, que en el nomenclàtor de la ciutat ve replegat com carrer Alloza. I el sis de desembre són les festes del carrer Amunt i de Sant Nicolau, un moment de trobada, de veïnatge, de caliu, de porrat, de processó, de llançar caramels des del balcons, de repartir el pa beneit, i de traca per acabar les festes.

Ja fa temps que en casa dels meus avis no viu ningú, però d’això no parlarem avui. Tot i això, el dia de Sant Nicolau toca tornar al carrer on va créixer la meua mare i les seues germanes i germà, i els cosins i cosines també anem, i ens veiem i saludem, abracem i besem, amb el permís de la vacuna i la mascareta.

No sé dir ben bé si ho fem per la nostàlgia o el record. Jo crec que no, jo crec que ho fem perquè formem part d’eixe paisatge urbà de Castelló, perquè sense la família Felip-Arrufat, no s’entendrien les festes de Sant Nicolau, igual que no s’entendrien sense moltes altres famílies que s’anaven passant la imatge del Sant d’any en any, i tenien la responsabilitat de la custòdia.

Els he de dir que per aquestes dates, sempre recorde quan era xiquet i amb els meus cosins anàvem a tocar la campana a l’ermita, calia coordinació i sincronitzar-se per poder fer-la girar a gran velocitat, i nosaltres consideràvem que érem els que millor ens sincronitzàvem. Pujar al cor, fer cua i esperar el nostre torn per tocar la campana. Actualment s’ha instal·lat un interruptor per fer girar la campana, supose que facilita molt la feina del dia a dia, però trau tota l’emoció.

Punt de reunió

Però més enllà de que aquestes festes formen part de la nostra història, són el punt de reunió, de mirar als ulls al veïnat, on la gent de Castelló i del carrer, és troben més enllà de la seua rutina. I com la meua família, moltes altres que ja no viuen a les cases dels seus pares o avis quan arriben les festes del carrer tornen.

Una de les coses que m’encisen de les festes de carrer és com hi ha rituals que repetim, sense haver-lo parlat, sense que hi haja res escrit, però que eixe orgull de genealogia ens espenta a repetir. I és que la gent que no ix a la processó i és queda mirant com passen els familiars, el veïnat i el Sant, acabem posant-nos davant de la casa on vivíem, com si tinguérem un lloc assignat. I açò dòna igual en quines festes de carrer estiga vosté, ho podrà observar, i que desenes de castellonecs i castellonenques, ens comportem de la mateixa manera sense haver-nos ficat d’acord, sols pels sentiments que al estar a les nostres festes de carrer ens ixen de l’ànima, a mi em sembla preciós i per això m’he permés la llibertat de compartir-lo amb vostés.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament i Diputació de Castelló

Compartir el artículo

stats